Entrades

Publicat a

DISSENY ACTIVITAT D’APRENENTATGE (RA3, RA4, RA5, RA8 i RA10)

Públic

 

Reflexió sobre el disseny i execució de la situació d’aprenentatge

La situació d’aprenentatge que es presenta es fonamenta en el treball transversal dels resultats d’aprenentatge RA1, RA4 i RA5 del mòdul Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat I (1709), acordada amb la persona mentora de les pràctiques. Aquesta proposta s’ha implementat entre el final del segon trimestre i l’inici del tercer trimestre, en el primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència (APD) a l’IES Pla de l’Estany de Banyoles.

Les sessions assignades a la meva persona se centren en el treball específic del RA5, i s’ha elaborat una programació extensa per acompanyar la substitució temporal del docent titular i donar continuïtat a un mòdul que, enguany, s’imparteix per primera vegada. Aquesta planificació ha tingut com a objectiu garantir un enfocament pràctic i competencial, coherent amb el perfil professional del cicle i amb les necessitats reals de l’alumnat en el seu procés d’inserció laboral.

El Cicle Formatiu d’APD, emmarcat dins de la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat (codi SC10), té com a finalitat formar professionals capacitats per proporcionar atenció integral i humanitzada a persones en situació de dependència, tant en l’àmbit domiciliari com institucional. L’èmfasi es posa no només en l’adquisició de competències tècniques, sinó també en el desenvolupament d’una actitud professional basada en el respecte, l’empatia i la responsabilitat.

Disseny d’activitats i vincle amb els resultats d’aprenentatge

La situació d’aprenentatge s’ha estructurat mitjançant activitats específiques que treballen de manera integrada els RA1, RA4 i RA5, fomentant un aprenentatge actiu, significatiu i personalitzat:

Resultat d’Aprenentatge 5 (RA5): Aprenentatge autònom i ús de tecnologies digitals
Aquest resultat ha estat abordat de manera especial mitjançant les activitats següents:

  • Activitat 1: Creació d’un Site personalitzat. L’alumnat construeix un entorn digital propi que agrupa les evidències del seu aprenentatge i processos d’orientació professional.
  • Activitat 2: Creació del PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge) (10%). Els estudiants dissenyen el seu propi sistema d’aprenentatge i gestió de recursos, prenent consciència de com poden continuar aprenent de manera autònoma al llarg de la vida.
  • Activitat 3: Autoreflexió sobre la Identitat Digital (10%). Reflexió crítica sobre la pròpia presència en línia i el seu impacte en la recerca de feina i la vida professional.
  • Activitat 4: Situació d’autoaprenentatge (20%). Proposta pràctica on cada alumne planteja i gestiona un repte d’aprenentatge autònom relacionat amb el seu futur professional.

Resultat d’Aprenentatge 1 (RA1): Comprensió del sistema productiu
Per aprofundir en el coneixement del sector i les opcions professionals:

  • Activitat 5: Definició de l’objectiu professional (50%). Elaboració personalitzada d’una meta professional realista i motivadora.
  • Activitat 6: Creació d’un mapa del sector professional (50%). Representació gràfica i conceptual de les sortides professionals dins del sector de serveis socials i atenció a la dependència.

Resultat d’Aprenentatge 4 (RA4): Autoorientació i planificació professional
Orientada a la reflexió i a la construcció d’un itinerari personal:

  • Activitat 7: Avaluació de la pròpia ocupabilitat (anàlisi competencial) (50%). L’alumnat analitza les seves competències professionals i socials, identificant fortaleses i àrees de millora.
  • Activitat 8: Creació del Full de Ruta professional mitjançant el mètode Ikigai (50%). Disseny d’un pla d’acció vital i professional basat en els propis interessos, capacitats i les oportunitats del mercat laboral.

Elements d’avaluació complementaris

Amb l’objectiu de fomentar la mirada crítica, l’autonomia i el desenvolupament competencial:

  • Valoració constructiva d’un progenitor o referent adult. Feedback sobre el treball i creixement de l’alumne.
  • Valoració constructiva del Site d’un company o companya. Revisió i retroalimentació entre iguals, potenciant les competències de col·laboració i pensament crític.
  • Reflexió final. Integració de tot el procés viscut, amb èmfasi en els aprenentatges adquirits, les dificultats superades i els nous reptes personals i professionals identificats.

Valoració del disseny i l’execució

El disseny d’aquesta situació d’aprenentatge ha permès:

  • Promoure un aprenentatge autònom, actiu i contextualitzat.
  • Facilitar la integració efectiva de les competències digitals en el desenvolupament professional.
  • Acompanyar l’alumnat en un procés real d’autoexploració i definició de la seva identitat professional.
  • Enfortir la reflexió crítica sobre el propi procés d’aprenentatge i de projecció ocupacional.
  • Fomentar la col·laboració i el feedback constructiu, tot reforçant les soft skills clau per a la inserció laboral.

La continuïtat entre activitats i la progressió gradual dels continguts han estat aspectes especialment cuidats per assegurar una experiència d’aprenentatge coherent, motivadora i significativa per als estudiants.

Presentació teroria/activitats:

https://drive.google.com/file/d/1vvaIEyX6aSEc26I0ur4Km2RpVOR2Vae3/view?usp=sharing

Publicat a

Desenvolupament Habitus Reflexiu (Diari de Camp) (RA3,RA5,RA8, RA10, RA18)

Públic

 

El diari de pràctiques recull l’experiència viscuda durant l’estada formativa a l’IES Pla de l’Estany, en el marc del Màster Universitari de Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes, especialitat de Formació i Orientació Laboral (FOL).

A través d’un recorregut estructurat en fases (observació, intervenció acompanyada i intervenció autònoma), he aplicat diferents models de pràctica reflexiva, com el cicle de Gibbs, els models de Schön i Smyth, la crítica de Brookfield i la reflexió interpretativa de Van Manen, per analitzar i millorar progressivament la meva pràctica educativa.

Aquest treball vol ser una mostra del meu procés d’aprenentatge i desenvolupament professional, incorporant evidències concretes de la meva evolució, així com una reflexió crítica sobre el rol docent i l’ensenyament de les competències transversals (soft skills) en l’àmbit de la formació professional.

A continuació exposo el sentit del seu index:

1. Presentació

1.1 Presentació personal

Al llarg de les pràctiques com a futura professora de FOL, he pogut consolidar la meva identitat professional docent, combinant l’experiència prèvia en gestió de persones i educació social amb els nous coneixements adquirits durant el Màster.

1.2 Presentació de l’IES

1.2.1 Ubicació i dades

L’IES Pla de l’Estany està situat a Banyoles, Girona, i ofereix estudis d’ESO, batxillerat i cicles formatius, entre ells APD, SMX, CTAI i DAM.

1.2.2 Projecte de centre

El centre aposta per l’educació integral de l’alumnat, la innovació pedagògica i la inclusió, tal com queda reflectit en el seu Projecte Educatiu de Centre (PEC).

1.2.3 Missió, visió i valors

L’IES té com a missió formar persones competents, crítiques i compromeses socialment, promovent valors com el respecte, l’autonomia, la igualtat i la responsabilitat.

1.3 El meu rol

El meu rol s’ha basat en l’observació activa, el suport a les activitats docents, la intervenció educativa progressiva i la reflexió crítica sobre la pràctica.

1.4 Primer dia de pràctiques (Evidència 1)

El primer dia va ser essencial per entendre el funcionament del centre i començar a establir vincles amb la comunitat educativa.

2. Fase d’observació al centre

2.1 Model de pràctica reflexiva: El cicle reflexiu de Gibbs

Durant aquesta fase, vaig seguir el model de Gibbs per estructurar les meves primeres reflexions, des de la descripció fins a l’anàlisi i la proposta d’accions de millora.

2.2 Primeres impressions

2.2.1 Espai físic (Evidència 2)

Observació de la distribució d’espais, accessibilitat i ambient d’aprenentatge.

2.2.2 Mentora i 2.2.3 Mentor

Descripció del rol de la mentora i el mentor, la seva acollida i l’acompanyament inicial.

2.3 Gestió documental

Coneixement i organització de la documentació administrativa i pedagògica vinculada a la formació professional.

2.4 Pràcticament en crisi (Evidència 3)

Reflexió sobre situacions imprevistes viscudes al centre.

2.5 Activitat primers auxilis: dues perspectives (Evidència 4)

Anàlisi d’una activitat pràctica des de la doble mirada d’alumna i futura docent.

3. Fase d’intervenció acompanyada

3.1 Model pràctica reflexiva: Donald Schön

Aplicació del model de reflexió en acció i sobre l’acció per millorar la intervenció a partir de l’experiència immediata.

3.2 Adaptar-se! (Evidència 5)

Flexibilitat en situacions canviants de l’aula.

3.3 Problemes organitzatius? (Evidència 6)

Gestió de problemes interns de coordinació.

3.4 Adaptar-se als canvis (Evidència 7)

Reflexió sobre l’adaptació curricular i metodològica.

4. Fase d’intervenció autònoma

4.1 Mètode reflexiu: Crítica de Brookfield

Aplicació del mètode de mirades crítiques per analitzar la meva pràctica des de diverses perspectives: pròpia, de l’alumnat, de companys/es i de la teoria.

4.2 Imputualitat a l’aula (Evidència 8)

Reflexió crítica sobre la gestió de la puntualitat i les normes.

4.3 El conflicte una oportunitat (Evidència 9)

Anàlisi d’un conflicte a l’aula com a oportunitat educativa.

4.4 Formació contínua (Evidència 10)

Valoració de la importància d’estar en constant actualització.

4.5 Avui toca escriure a mà (Evidència 11)

Importància d’alternar recursos tecnològics amb metodologies tradicionals.

4.6 Gestió del temps: model examen i rúbriques (Evidència 12)

Implementació de rúbriques i proves adaptades com a eina d’avaluació.

4.7 Avaluació 360º (Evidència 13)

Aplicació de l’avaluació global i cooperativa.

4.8 Exemple d’inclusió de la diversitat (Evidència 14)

Adaptacions i inclusió de necessitats específiques dins l’aula.

5. Cloenda del diari

5.1 Canvi mentor (Evidència 15)

Reflexió sobre el procés d’adaptació a un canvi de referent durant les pràctiques.

5.2 Model de reflexió crítica: Mètode Van Manen

Aplicació del mètode de Van Manen, que combina reflexió descriptiva, interpretativa i crítica, ajudant-me a aprofundir en el significat i l’impacte de les meves accions educatives.

5.3 Encreuada professional (Evidència 16)

Reflexió final sobre el meu posicionament professional i les meves perspectives de futur en la docència.

6. Annexos

6.1 Competències del màster

Descripció i justificació de l’adquisició de competències.

6.2 Competències toves (soft skills)

Anàlisi de les competències socials, de relació i de comunicació desenvolupades.

6.3 Portafoli

Recull de documents, evidències i reflexions.

7. Bibliografia

Referències bibliogràfiques utilitzades en la construcció teòrica i metodològica del diari de camp i de les reflexions associades.

Enllaç Diari de Camp: 

Diari de Camp

En conclusió, el diari de camp ha estat una eina clau per consolidar la meva formació com a docent. M’ha permès observar, reflexionar, analitzar i créixer professionalment en un entorn real i dinàmic. Aquesta experiència ha estat, sens dubte, un pas fonamental en la construcció del meu perfil docent compromès, crític i ètic.

 

Publicat a

Visió dinàmica de la FOL a través del coneixement de la seva història i dels diferents desenvolupaments i perspectives que s’han produït (RA2, RA18)

Públic

Quan vaig cursar Formació i Orientació Laboral l’any 1999 dins el Cicle Superior d’Animació Sociocultural, FOL es centrava principalment en el coneixement dels drets laborals bàsics, la contractació i la prevenció de riscos laborals, amb un enfocament força tradicional i transmissiu.
Des d’aleshores, el món laboral i educatiu ha experimentat transformacions profundes que ens obliguen a reinterpretar aquesta matèria com un instrument per formar ciutadans crítics, flexibles i compromesos.

Actualment, l’ensenyament de FOL ha d’incorporar una mirada vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb el treball decent i creixement econòmic (ODS 8), igualtat de gènere (ODS 5), educació de qualitat (ODS 4) i reducció de les desigualtats (ODS 10) (Nacions Unides, 2015). Aquests objectius ens recorden que la formació professional no ha de limitar-se a capacitar tècnicament, sinó que ha de educar per transformar la societat cap a models més sostenibles, justos i inclusius.

La FOL d’avui ha de preparar l’alumnat per:

  • Adquirir competències laborals sòlides en un entorn d’incertesa i canvi constant.
  • Desenvolupar valors d’equitat, inclusió i sostenibilitat.
  • Actuar com a agents actius en la millora de les condicions laborals i socials.

Per assolir aquests reptes, resulta indispensable apostar per metodologies actives que situïn l’alumne al centre del seu aprenentatge. Estratègies com el project-based learning (PBL), l’aprenentatge cooperatiu, la gamificació, les simulacions de processos laborals i l’ús d’estudis de cas són essencials per promoure l’autonomia, la reflexió crítica i la capacitat de resoldre problemes reals (López Pastor, 2021).

Les metodologies actives permeten també treballar transversalment les soft skills —com la comunicació, el treball en equip, la resiliència o el pensament crític—, competències cada cop més valorades en el mercat laboral i estretament connectades amb els ODS (European Commission, 2020).

Així doncs, la meva tasca com a futura docent compromesa és transmetre una visió dinàmica i crítica de la FOL, adaptada als reptes globals, que integri:

  • L’actualització constant en continguts laborals i normatius.
  • La formació ètica i moral de futurs professionals.
  • El treball interdisciplinari i la formació contínua.
  • La interiorització dels valors de sostenibilitat i justícia social.

Tal com assenyala el CEDEFOP (2020), només a través d’una formació integral i transformadora podrem garantir que els joves no només s’insereixin al mercat laboral, sinó que esdevinguin ciutadans actius en la construcció d’un futur millor.

Bibliografia (Evidència)

BOE. (2012). Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2012/02/10/3

BOE. (2015). Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdlg/2015/10/23/2

BOE. (2020). Real Decreto-ley 28/2020, de 22 de septiembre, de trabajo a distancia. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2020/09/22/28

BOE. (2021). Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2021/12/28/32

CEDEFOP. (2020). Empowering young people through career guidance: Good practices and policy recommendations. European Centre for the Development of Vocational Training. https://www.cedefop.europa.eu/

Departament d’Educació. (2023). Currículum dels cicles formatius de grau mitjà i superior de formació professional a Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat

European Commission. (2020). European Skills Agenda for sustainable competitiveness, social fairness and resilience. https://ec.europa.eu/

Instituto de las Mujeres. (2022). Igualdad en el empleo: Avances y retos pendientes. Ministerio de Igualdad. https://www.inmujeres.gob.es/

López Pastor, V. (2021). Aprendizaje activo y metodologías innovadoras en educación superior. Narcea Ediciones.

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

Publicat a

El cos com a eina de treball en l’atenció a persones amb dependència (Part II) (RA14)

Públic

“Els nostres braços, esquena i cames són com les nostres eines principals. Si es fan malbé, no podrem continuar cuidant els altres. Ens cuidem per cuidar millor.”

Prevenció de trastorns musculoesquelètics (TME) per a l’alumnat d’APD

Carregant...

Carregant...

Objectiu general:

Promoure la consciència corporal i el coneixement de bones pràctiques ergonòmiques per prevenir lesions musculoesquelètiques en tasques habituals del sector d’Atenció a Persones en Situació de Dependència.

Objectius específics:

  • Identificar les causes i conseqüències dels trastorns musculoesquelètics més freqüents al sector sociosanitari.
  • Posar en pràctica moviments i postures segures en contextos reals simulats.
  • Reflexionar sobre hàbits físics i actitudinals que poden reduir els riscos laborals.
  • Desenvolupar un compromís personal de millora postural i cura corporal.

Dues sessions de 60 minuts

Material necessari:

  • Llits o lliteres (o tauletes de massatge), cadires de rodes, caminadors, grua de trasllat (si disponible)
  • Maniquins o coixins grans
  • Caixes plenes (amb roba, llibres, etc.), peses lleugeres o garrafes d’aigua
  • Fitxes de repte i d’autoavaluació
  • Projector o pantalla per mostrar vídeos
  • Música i cronòmetre (opcional)

Desenvolupament de l’activitat:

1. Introducció i contextualització (30 min)

  • Breu exposició sobre els TME: conceptes bàsics, dades del sector APD, zones del cos més afectades.
  • Reflexió guiada: “Com em moc quan treballo? Què noto al final del dia?”

2. Compartim experiències (30 min)

  • Diàleg o dinàmica en grup: experiències personals relacionades amb dolors físics, postures incorrectes o bones pràctiques vistes durant les pràctiques (suport Check list Activitat Part I).
  • Es poden utilitzar imatges o vídeos curts per iniciar la conversa.

3. Gimcana ergonòmica (45 min)

Es divideix la classe en petits grups. Cada grup fa una rotació per estacions que simulen tasques reals del sector:

 

Estació Activitat pràctica Objectiu
1 Mobilització llit-cadira Posició de l’esquena, ús de cames, comunicació amb l’usuari
2 Higiene a llit Distribució de pes, alternança de posicions, ús d’ajudes tècniques
3 Manipulació de càrregues Tècnica de flexió, postura correcta, treball en parella
4 Estar dempeus prolongadament Autoescolta corporal, aplicació d’estiraments
5 Anàlisi de vídeos/postures Identificació d’errors posturals i alternatives segures

A cada estació, l’alumnat completa una fitxa d’autoavaluació breu amb:

  • Quines bones pràctiques he aplicat?
  • Com m’he sentit físicament?
  • Què podria millorar?

4. Debat i compromís final (30 min)

  • Es comparteixen les sensacions i aprenentatges.
  • Cada alumne redacta un compromís personal de millora postural.
  • Opcional: crear un mural col·laboratiu amb els compromisos del grup.

Material complementari proposat:

Infografia amb:

    • Zones del cos més afectades per TME
    • Bones pràctiques posturals
    • Exercicis d’estiraments útils abans i després de la jornada laboral
    • Pautes d’autocura emocional

Avaluació de l’activitat:

  • Participació activa a les estacions.
  • Qualitat de les reflexions a les fitxes d’autoavaluació.
  • Pertinència i realisme del compromís personal.
Publicat a

El cos com a eina de treball en l’atenció a persones amb dependència (Part I) (RA14)

Públic

Tot i els avenços en la formació i prevenció dels riscos laborals en l’àmbit de l’atenció a persones en situació de dependència, persisteix una visió massa fragmentada i descompensada del concepte de salut laboral. Tradicionalment, la prevenció dels trastorns musculoesquelètics s’ha abordat des d’una perspectiva mecanicista, centrada en les tècniques de mobilització, l’ús de grues o la higiene postural. Tanmateix, aquest enfocament obvia l’impacte dels riscos psicosocials en l’aparició i agreujament d’aquestes lesions.

Els factors psicosocials com l’estrès crònic, la sobrecàrrega emocional, el ritme de treball intens, la manca de control sobre la tasca i el suport insuficient per part de l’equip o la institució són elements clau que modulen directament la percepció del dolor, la fatiga i, conseqüentment, la manera com el cos es mou i es defensa.

Un professional exposat a nivells elevats d’estrès, amb un alt compromís emocional i baixa autonomia, tendirà a adoptar postures forçades o repetitives sense consciència corporal, no perquè no conegui la tècnica correcta, sinó perquè el seu estat mental i emocional el porta a actuar de forma automàtica o precipitada. En aquest sentit, l’ergonomia no és només una qüestió física, sinó també emocional i mental.

No incorporar aquests elements psicosocials dins les accions formatives o preventives suposa un buit important en la protecció de la salut integral dels i les professionals d’APD. A més, es corre el risc de culpabilitzar el treballador per “fer-ho malament”, sense entendre els condicionants organitzacionals i emocionals que hi ha darrere de les seves accions.

Cal una proposta d’enfocament més integral:

  • Ergonomia emocional: introduir el concepte d’“ergonomia emocional” o “ergonomia psicosocial” com a eina per entendre que la manera com ens sentim afecta directament com ens movem i treballem.

  • Treball corporal amb consciència emocional: combinar tallers de mobilitat segura amb tècniques de relaxació, respiració, gestió de l’estrès i consciència corporal (mindfulness en moviment).

  • Espais de suport emocional: promoure espais de cura emocional dins dels equips, com ara supervisió de casos, grups de suport o formacions sobre gestió del malestar emocional, per reduir el risc de somatització (dolors físics causats per estrès sostingut).

Activitat 1: Observació reflexiva sobre la cura del cos i la salut emocional a la feina

Objectiu de l’activitat:
Aquesta activitat té com a finalitat ajudar-te a prendre consciència de la importància de cuidar el cos i la salut emocional en la professió d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. A través de l’observació del dia a dia dels i les professionals al teu centre de pràctiques, reflexionaràs sobre què fan per prevenir lesions (especialment trastorns musculoesquelètics) i com gestionen l’estrès o les emocions en una feina exigent des del punt de vista físic i emocional.

Desenvolupament de l’activitat:

Temps recomanat:
Durant una jornada de pràctiques o en diferents moments al llarg d’una setmana.

Què has de fer:

    • Omple el full d’observació personal mentre observes el comportament dels professionals del teu centre de pràctiques.
    • Fixa’t tant en els aspectes físics (moviments, postures, ús d’eines o ajudes tècniques) com en els aspectes emocionals (estrès, suport entre companys/es, ambient laboral).
    • Marca les caselles corresponents, escriu comentaris si vols, i reflexiona sobre allò que t’ha cridat l’atenció.
    • Pensa com aquesta observació pot ajudar-te a millorar la teva pròpia pràctica professional.

Material necessari:

      • Full d’observació (imprès o en digital)
      • Bolígrafs o dispositiu electrònic per escriure

Competències que es treballen:

    • Identificació i aplicació de mesures ergonòmiques per prevenir lesions
    • Presa de consciència de l’impacte emocional de la feina d’atenció a persones
    • Observació crítica i reflexió sobre el propi aprenentatge
    • Capacitat d’autoavaluació i proposta de millora

Per què és important aquesta activitat?

En el treball d’atenció a persones, cuidar-se una mateixa és essencial per poder oferir una atenció de qualitat. Els trastorns musculoesquelètics i els riscos psicosocials són problemes reals que afecten moltes professionals del sector. Aprendre a prevenir-los des del principi t’ajudarà a ser una professional més saludable i més eficient.

Plantilla Check List observació per alumnat:

https://drive.google.com/file/d/1zFr4fpOkIXQFuUdMI4wpm8Vqpag5AXSc/view?usp=drive_link

 

Publicat a

Els 7 sentits! (RA3, RA18)

Públic

Des de que vaig començar el màster, he experimentat un canvi profund en la manera com percebo tot allò que escolto, llegeixo o arriba a les meves mans. Cada nova informació, notícia o idea que em crida l’atenció la filtro a través del prisma de la meva futura tasca docent. Tot el que estic aprenent no només em forma com a professional de l’educació, sinó que també m’ajuda a integrar noves perspectives, tècniques i estratègies a la meva activitat educativa diària.

Aquest procés de filtratge és continu i constant. Per exemple, quan escolto un podcast sobre neurociència, una notícia sobre l’impacte de les soft skills al mercat laboral o una reflexió sobre com l’educació pot transformar les societats, no només la rebo com a informació general, sinó que immediatament penso com podré utilitzar-la per enriquir el meu mètode d’ensenyament. La integració d’aquests coneixements esdevé una eina per millorar la qualitat educativa que oferia als meus alumnes.

Aquest acostament em permet veure com cada element del màster pot contribuir al desenvolupament d’un model d’ensenyament més adaptat, reflexiu i amb un enfocament integrador de les necessitats dels alumnes, tant des del punt de vista acadèmic com personal. Per a mi, la formació contínua i la capacitat de filtrar les novetats amb una mirada docent són eines fonamentals per millorar el meu enfocament educatiu i per proporcionar als meus alumnes una formació més completa i adaptada a les exigències de la realitat actual.

En aquesta linea us presento la incorporació d’una visió integral dels sentits, com la que proposa Nazareth Castellanos, pot tenir un impacte molt profund en la formació dels estudiants de cicles formatius, especialment aquells que es preparen per a professions en què la relació humana, el benestar i l’atenció a altres persones són fonamentals, com els cicles de Atenció a Persones en Situació de Dependència (APD), per exemple.

Els 7 sentits no només es refereixen a les percepcions físiques clàssiques (vista, oïda, gust, tacte i olfacte), sinó també a altres mecanismes com la propriorecepció,  i el sentit visceromotor. Aquests dos últims, sovint oblidats en els models tradicionals d’educació, són de gran importància per a aquelles persones que treballen en àmbits de l’atenció a la dependència. La capacitat de percebre el moviment del cos, la consciència de l’equilibri i la capacitat de captar els senyals interns del cos (com el dolor o l’estrès), són essencials per a l’acompanyament adequat de persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes competències no només són físiques, sinó que també tenen una dimensió emocional i psicològica que hauria de ser considerada en la formació d’aquests professionals.

La formació en soft skills o competències transversals en cicles com el d’APD pot beneficiar-se enormement d’aquest enfocament ampliat dels sentits. Si l’estudiant és capaç de desenvolupar una consciència més profunda sobre com el seu cos reacciona en situacions de tensió, cansament o emoció, serà més eficaç en la seva capacitat per comprendre i atendre les necessitats dels altres. Això esdevé especialment rellevant en tasques com la cura personal, l’acompanyament emocional i la gestió de situacions difícils o d’emergència.

Integrar aquest enfocament en la formació dels estudiants de cicles formatius implicaria, per exemple, incloure tècniques de consciència corporal, meditació o entrenament en la gestió emocional en els currículums. Aquestes tècniques no només afavoreixen la salut personal i el benestar dels futurs professionals, sinó que també milloren les seves capacitats per establir relacions empàtiques i efectives amb les persones a les quals atenen.

En aquest sentit, es tracta de formar professionals que no només tinguin competències tècniques per a les tasques assistencials, sinó també una capacitat millorada per identificar i gestionar les seves pròpies emocions i les de les persones amb les quals interactuen. Aquest enfocament holístic permetria als estudiants desenvolupar una intel·ligència emocional i una resiliència que són fonamentals per a l’èxit en aquest tipus de feines, on el tracte amb persones vulnerables exigeix molta paciència, empatia i autoconeixement.

Aquesta visió dels sentits amplia la comprensió de les necessitats que un professional de l’APD ha de cobrir en el seu dia a dia. No es tracta només de comprendre com interaccionen els sentits físics amb l’entorn, sinó també de conèixer la importància de l’autoregulació i la consciència corporal, elements que ajuden a l’estudiant a ser més eficient, empàtic i saludable en el seu treball, i que contribueixen al seu benestar a llarg termini. Així, l’educació en competències socials i emocionals es converteix en una eina essencial en la formació d’aquests professionals.

Integrar la neurociència en la formació dels cicles d’Atenció a Persones en Situació de Dependència pot ser un gran pas cap a la creació d’un sistema educatiu més preparat per afrontar els reptes emocionals i físics que acompanyen la cura de persones vulnerables. Tot i que seria ideal donar més importància a la neurociència en els currículums, una manera més assumible de començar seria incorporar aquests coneixements en el context de les tutories. En aquest espai, els estudiants podrien explorar com la consciència corporal, la gestió emocional i la comprensió dels seus propis sentits poden millorar el seu benestar i la seva capacitat de resposta en situacions de cura. Aquesta aproximació gradual permetria que els futurs professionals de l’APD desenvolupessin una base sòlida d’autoconeixement i empatia, elements fonamentals per a l’exercici eficaç de la seva professió.

Part dels 7 sentits 12′ 00″. Recomenable escoltar íntegrament.

Publicat a

Activitat: “Gestió de l’estrès laboral: Identificació i estratègies” (RA1)

Públic

Us presento una activitat didàctica per treballar l’estrès laboral com a risc psicosocial dins d’un mòdul de FOL  realitzada amb el grup 1er APD i 1er SMX.

Activitat: “Gestió de l’estrès laboral: Identificació i estratègies”

Durada: 1 hora

Objectius:

  • Comprendre què és l’estrès laboral i les seves causes.
  • Identificar les conseqüències personals i empresarials.
  • Aplicar estratègies per gestionar-lo.

Materials:

  • Un cas pràctic escrit.
  • Fulletons amb estratègies de gestió de l’estrès.
  • Pissarra o projector.

FASE 1: Introducció (10 min)

Planteja la pregunta: “Què us genera estrès en el vostre dia a dia?” i fes una pluja d’idees a la pissarra.
Relaciona-ho amb l’àmbit laboral: “Quins factors poden generar estrès en una feina?”
Explica les fonts d’estrès laboral (càrrega de treball, falta de control, males relacions laborals, inseguretat laboral…).

FASE 2: Cas Pràctic i Role-Playing (25 min)

CAS PRÀCTIC:
Llegeix en veu alta o reparteix aquest cas:

“Clara treballa en una empresa de logística. Té terminis molt ajustats, sovint ha de fer hores extres i el seu cap li envia missatges fora de l’horari laboral. A més, no té clar quines són exactament les seves funcions i cada setmana li assignen tasques noves. Fa temps que té problemes per dormir i se sent ansiosa abans d’anar a la feina”.

 1. Discussió en grups petits (10 min)

  • Quins factors d’estrès identifiqueu en el cas?
  • Quines conseqüències podria tenir per a la persona i l’empresa?
  • Creieu que aquesta situació és habitual?

2. Role-playing (15 min)

Cada grup representa una escena curta en la qual:

  • Un alumne fa de Clara.
  • Un altre fa de cap o company de feina.
  • Han de mostrar una situació d’estrès i buscar possibles solucions.

FASE 3: Estratègies i Reflexió (20 min)

  1. Cada grup comparteix solucions possibles per reduir l’estrès en el cas.
  2.  Es presenten estratègies de gestió de l’estrès:
  • Organització del temps.
  • Desconnexió digital.
  • Suport entre companys.
  • Negociació amb l’empresa.

3. Reflexió final: Com poden els futurs professionals gestionar l’estrès en el seu sector?

Aquesta activitat no només treballa els riscos psicosocials, sinó que també desenvolupa soft skills  (TFM) com la comunicació, la resolució de problemes i el treball en equip.

Publicat a

“La IA en Orientació Educativa i Professional. Possibilitats i Reptes” (RA14, RA5, RA8)

Públic

La meva participació en el webinar organitzat per COPOE, titulat “La IA en Orientació Educativa i Professional. Possibilitats i Reptes”, celebrat el 28 de març, va ser una oportunitat valuosa per aprofundir en l’impacte de la intel·ligència artificial en el camp de l’orientació. Impartit per Cristóbal Calderón, orientador educatiu i especialista en informàtica educativa, el webinar va tractar sobre les diverses aplicacions de la IA per millorar els processos d’orientació professional i personal. Va ser interessant descobrir com la IA pot transformar les pràctiques d’orientació, des de la personalització de les recomanacions educatives fins a la millora de les estratègies de desenvolupament de carreres. A més, va ser una bona oportunitat per establir vincles amb altres professionals del sector i compartir experiències sobre les tendències emergents en l’educació i l’orientació laboral.

Un dels aspectes destacats del webinar va ser l’anunci de la creació d’un Seminari Permanent sobre l’ús de la IA en l’orientació educativa i professional. Aquest seminari té com a objectiu proporcionar una formació contínua i actualitzada als professionals de l’orientació, oferint eines i recursos per integrar la intel·ligència artificial en els processos d’orientació. Amb l’evolució constant de la IA, és essencial que els professionals de l’orientació estiguin formats per aprofitar les noves tecnologies i adaptar-se als canvis que es produeixen en el sector.

El seminari permanent serà un espai de debat i aprenentatge continuat, on els orientadors i altres professionals del sector podran explorar noves estratègies i eines basades en IA per millorar l’orientació educativa i professional. La incorporació de la IA a l’orientació pot contribuir a personalitzar els processos d’assessorament, proporcionant als estudiants i professionals les millors opcions d’acord amb les seves necessitats individuals. Així, la formació contínua en aquest àmbit és fonamental per garantir que els orientadors estiguin preparats per afrontar els reptes i oportunitats que presenta aquesta nova era digital.

Aquesta experiència em va permetre adquirir coneixements pràctics que puc aplicar en la meva futura pràctica professional. La IA, amb les seves capacitats d’anàlisi de dades i personalització, presenta grans oportunitats per millorar la qualitat i l’eficàcia de l’orientació educativa i professional. Considero que participar en el seminari permanent sobre IA serà una eina imprescindible per continuar millorant les meves competències en l’àmbit de l’orientació i contribuir al desenvolupament de les noves generacions en un món cada cop més digitalitzat.

Enllaç Webinar

Enllaç Seminari permanent IA-Orientació

Publicat a

Com podem transmetre la importància de la identitat digital a FOL? (RA4)

Públic

En un context educatiu com el dels Cicles Formatius, on l’objectiu principal és la inserció laboral i la formació d’alumnes per esdevenir professionals competents, la identitat digital pren una rellevància encara més gran. Els estudiants sovint no són conscients que la seva petjada digital pot influir de manera directa en les seves oportunitats laborals, ja sigui en processos de selecció o en la creació d’una xarxa professional efectiva.

Avui dia, les empreses no només es fixen en el currículum d’un candidat, sinó que també investiguen la seva presència en línia.  Personalment, quan he fet selecció de personal ha estat un dels punts claus a l’hora de preprarar-me l’entrevista. Un perfil de xarxes socials amb contingut inadequat, comentaris polèmics o una manca de presència digital professional pot ser determinant en la decisió de contractació. Al mateix temps, una bona gestió de la identitat digital pot convertir-se en una eina poderosa per demostrar competències i habilitats professionals.

El mòdul de Formació i Orientació Laboral (FOL) és l’espai ideal per treballar la identitat digital de manera pràctica i adaptada a la realitat del món laboral. Algunes estratègies específiques que vam implementar en dues sessió en què vam treballar la indentitat digital:

1. Autodiagnosi de la pròpia petjada digital

    • Cercar informació sobre ells mateixos a internet i reflexionar sobre la imatge que projecten.
    • Ajudar-los a identificar punts forts i febles en la seva presència digital.

2. Creació d’una marca personal digital

    • Explicar la importància de tenir un perfil professional en xarxes com LinkedIn.
    • Mostrar com utilitzar eines com un portafoli digital per destacar les seves habilitats i projectes.

3. Simulació de processos de selecció

    • Fer dinàmiques en què els alumnes adoptin el rol de responsables de recursos humans i analitzin perfils digitals de candidats ficticis.
    • Això els ajuda a entendre com es poden valorar aspectes com el llenguatge, les imatges compartides i el tipus de contingut que publiquen.

4. Taller de protecció i privacitat digital

    • Explicar com configurar la privacitat a les xarxes socials per separar la vida personal de la professional.
    • Mostrar estratègies per evitar riscos com el phishing o la suplantació d’identitat.

5. Projecte final sobre identitat digital

    • Proposar als alumnes que creïn un pla de millora de la seva identitat digital, incloent-hi accions concretes com netejar perfils antics, optimitzar el seu LinkedIn o publicar contingut relacionat amb la seva àrea professional.

Durant la setmana en què es van realitzar les sessions sobre identitat digital, va esclatar la polèmica als Premis Oscar en relació amb l’actriu Karla Sofía Gascón. La controvèrsia es va centrar en uns antics tuits racistes de l’actriu, que van ser recuperats i viralitzats a les xarxes socials. Aquest fet va permetre un debat molt enriquidor amb els alumnes sobre la petjada digital i les seves conseqüències en l’àmbit professional.

Els estudiants van poder observar com el passat digital d’una persona pot ser revisat i posat en qüestió en qualsevol moment, independentment del temps que hagi passat des de la publicació original.

Aquest debat va ajudar els alumnes a entendre que els empresaris i professionals del sector sovint tenen en compte no només les competències tècniques (hard skills) d’una persona, sinó també els seus valors, comportaments i posicionaments públics (soft skills).

Video que es va compartir amb els alumnes:

En definitiva, la polèmica de Karla Sofía Gascón va ser una oportunitat per connectar els continguts de la sessió amb un cas real i d’actualitat, fent que l’alumnat comprengués millor l’impacte que pot tenir la seva identitat digital en el seu futur professional.

A FOL, tenim l’oportunitat d’ensenyar als alumnes a gestionar la seva identitat digital de manera estratègica per millorar la seva ocupabilitat. No es tracta només d’evitar errors, sinó d’empoderar-los perquè facin servir la seva presència en línia com una eina de creixement professional. Amb un enfocament pràctic i conscient, podem ajudar-los a construir una imatge digital alineada amb els seus objectius i a aprofitar el potencial de les xarxes per obrir-se camí en el mercat laboral.

Lectures recomandes:

“Identitat digital”. Aquest recurs d’eduCAC ofereix una definició clara del concepte de petjada digital i proporciona claus per gestionar-la adequadament. educac.cat

“Cuiden els adolescents la seva identitat digital?”. Aquest article de Consumer destaca la importància que els joves siguin conscients de la informació que comparteixen en línia i com aquesta conforma la seva identitat digital. Consumer

Publicat a

Anen per parts…enquesta clima laboral, estudi psicosocial o pla d’igualtat? (RA1, RA3, RA17)

Públic

És cert que sovint es produeix confusió entre els conceptes de clima laboral, pla d’igualtat i estudi psicosocial, tant en l’àmbit acadèmic com en l’empresarial. Aquesta confusió pot portar a errors en la seva aplicació i fins i tot dificultar el compliment de les normatives laborals. Això es reflecteix en requeriments d’Inspecció de Treball, on l’autoritat laboral veu necessari aclarir les diferències entre aquests conceptes per evitar malentesos.

Diferències clau entre els conceptes

Clima laboral

      • Es refereix a la percepció col·lectiva dels treballadors sobre l’entorn de treball.
      • Es mesura a través d’enquestes de satisfacció i altres eines qualitatives o quantitatives. Factors com la comunicació interna, el lideratge, la motivació i el reconeixement hi tenen un impacte directe.
      • No és una obligació legal, però un bon clima laboral millora la productivitat i redueix els conflictes.

Pla d’igualtat

      • És un conjunt de mesures per garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes a l’empresa.
      • És obligatori per a empreses amb més de 50 treballadors i ha de registrar-se oficialment.
      • Inclou diagnòstic, mesures correctores i mecanismes de seguiment per eliminar desigualtats de gènere en contractació, promoció, formació, retribució, etc.
      • Encara que pot incloure accions per millorar el clima laboral, el seu objectiu principal és la igualtat de gènere.

Estudi psicosocial

      • És una avaluació obligatòria per detectar riscos psicosocials a la feina (estrès, assetjament, càrrega de treball excessiva, manca d’autonomia, etc.).
      • Es basa en mètodes validades com el FPSICO de l’INSST i forma part de la prevenció de riscos laborals.
      • No s’ha de confondre amb el clima laboral, ja que l’estudi psicosocial es focalitza en els riscos per a la salut mental i emocional dels treballadors.
      • Pot derivar en plans d’acció per reduir riscos i millorar les condicions laborals.

Per què és important aclarir aquestes diferències?

Com a especialista en psicosociologia aplicada, amb dos postgraus en direcció i gestió de persones i experiència en la redacció de plans d’igualtat, sé que aquesta confusió pot portar a errors en la gestió empresarial. Per exemple, una empresa pot pensar que amb una enquesta de clima laboral ja compleix amb l’avaluació de riscos psicosocials, o que un pla d’igualtat cobreix totes les necessitats relacionades amb el benestar emocional dels treballadors. Aquesta mala interpretació pot derivar en incompliments legals i en accions ineficaces.

És per això que la diferenciació entre aquests conceptes és essencial. Això no només garanteix el compliment normatiu, sinó que també contribueix a la millora de la qualitat de vida en el treball i al rendiment empresarial. L’empresa Affor Health, per exemple, assenyala que encara que els professionals de la seguretat i salut laboral tenen clara aquesta diferència, sovint els equips directius i departaments de recursos humans no. També Barcelona Regional subratlla com l’estudi psicosocial serveix per identificar riscos psicosocials, mentre que el pla d’igualtat es centra en garantir la igualtat efectiva dins de l’organització.

La importància de tractar aquests conceptes en el mòdul de FOL

Davant aquesta realitat, és fonamental que aquests conceptes es treballin en profunditat en el mòdul de Formació i Orientació Laboral (FOL). Aquest mòdul té un paper clau en la formació de l’alumnat de Formació Professional, ja que els proporciona eines essencials per entendre i integrar-se en el món laboral de manera conscient i responsable.

L’ensenyament de les diferències entre clima laboral, plans d’igualtat i estudis psicosocials dins del FOL és necessari per garantir que els futurs professionals:

  • Comprenguin els seus drets i obligacions laborals: És essencial que coneguin les mesures legals relacionades amb la igualtat i la prevenció de riscos psicosocials.
  • Siguin capaços d’identificar situacions de risc o desigualtat en el seu entorn laboral: Conèixer aquests conceptes els permetrà reconèixer condicions de treball perjudicials i saber com actuar davant d’elles.
  • Adquireixin criteri per avaluar el clima laboral en les empreses on treballin: Això pot ser determinant en la seva satisfacció laboral i en la seva capacitat per prendre decisions sobre el seu futur professional.
  • Contribueixin a la millora dels entorns laborals: A través del seu coneixement i implicació, poden ajudar a construir organitzacions més saludables, justes i eficients.

Per tant, com a docent de FOL i especialista en la matèria, considero imprescindible integrar aquests continguts de manera clara i aplicada dins del currículum. Això no només dota els alumnes de coneixements teòrics, sinó que també els prepara per afrontar els reptes del mercat laboral amb una mirada crítica i informada. Educar en aquests conceptes és clau per garantir una incorporació laboral conscient i per fomentar una cultura empresarial basada en el benestar, la igualtat i la prevenció.

Aprofundir:

Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.