FOLRA2. Transmetre una visió dinàmica de la Formació i Orientació Laboral a través del coneixement de la seva història i dels diferents desenvolupaments i perspectives que s’han produït.

Públic

Quan vaig cursar Formació i Orientació Laboral l’any 1999 dins el Cicle Superior d’Animació Sociocultural, FOL es centrava principalment en el coneixement dels drets laborals bàsics, la contractació i la prevenció de riscos laborals, amb un enfocament força tradicional i transmissiu.
Des d’aleshores, el món laboral i educatiu ha experimentat transformacions profundes que ens obliguen a reinterpretar aquesta matèria com un instrument per formar ciutadans crítics, flexibles i compromesos.

Actualment, l’ensenyament de FOL ha d’incorporar una mirada vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb el treball decent i creixement econòmic (ODS 8), igualtat de gènere (ODS 5), educació de qualitat (ODS 4) i reducció de les desigualtats (ODS 10) (Nacions Unides, 2015). Aquests objectius ens recorden que la formació professional no ha de limitar-se a capacitar tècnicament, sinó que ha de educar per transformar la societat cap a models més sostenibles, justos i inclusius.

La FOL d’avui ha de preparar l’alumnat per:

  • Adquirir competències laborals sòlides en un entorn d’incertesa i canvi constant.
  • Desenvolupar valors d’equitat, inclusió i sostenibilitat.
  • Actuar com a agents actius en la millora de les condicions laborals i socials.

Per assolir aquests reptes, resulta indispensable apostar per metodologies actives que situïn l’alumne al centre del seu aprenentatge. Estratègies com el project-based learning (PBL), l’aprenentatge cooperatiu, la gamificació, les simulacions de processos laborals i l’ús d’estudis de cas són essencials per promoure l’autonomia, la reflexió crítica i la capacitat de resoldre problemes reals (López Pastor, 2021).

Les metodologies actives permeten també treballar transversalment les soft skills —com la comunicació, el treball en equip, la resiliència o el pensament crític—, competències cada cop més valorades en el mercat laboral i estretament connectades amb els ODS (European Commission, 2020).

Així doncs, la meva tasca com a futura docent compromesa és transmetre una visió dinàmica i crítica de la FOL, adaptada als reptes globals, que integri:

  • L’actualització constant en continguts laborals i normatius.
  • La formació ètica i moral de futurs professionals.
  • El treball interdisciplinari i la formació contínua.
  • La interiorització dels valors de sostenibilitat i justícia social.

Tal com assenyala el CEDEFOP (2020), només a través d’una formació integral i transformadora podrem garantir que els joves no només s’insereixin al mercat laboral, sinó que esdevinguin ciutadans actius en la construcció d’un futur millor.