Públic

​El 9 de març de 2025, Belén Cortés, una educadora social de 35 anys, va ser assassinada en un pis tutelat de Badajoz per tres menors a càrrec seu. Aquest tràgic succés ha generat una onada de reaccions i protestes arreu d’Espanya.​

La tragèdia que va costar la vida d’aquesta educadora social  representa un cas extrem de vulnerabilitat en l’àmbit laboral. Aquest assassinat posa en evidència les condicions de risc en què treballen els professionals que operen en contextos de protecció de menors, on els incidents de violència poden ser més freqüents, però, lamentablement, sovint no es prenen les mesures adequades per protegir-los.

L’educadora social, com molts altres professionals en aquest sector, es dedicava a gestionar situacions delicades amb menors en situació de risc, un treball fonamental per garantir la seva protecció i el seu benestar. Però aquesta tasca de cura i educació no hauria de posar en perill la seguretat dels treballadors. Els centres de protecció de menors, per la naturalesa de la seva feina, estan exposats a situacions de tensió i conflicte. Els menors que arriben a aquests centres sovint tenen històries de violència o abusos, i la seva conducta pot ser imprevisible, amb alts nivells d’agressivitat, que poden derivar en situacions perilloses per als professionals.

Aquest homicidi és un recordatori dolorós de la necessitat urgent de revisar les condicions laborals i les mesures de seguretat en aquests centres. La seguretat física i emocional de les educadores socials i altres treballadors socials que operen en centres de protecció hauria de ser una prioritat. Això inclou la formació en maneig de situacions de conflicte, tècniques de desescalada, protocols clars en situacions d’emergència i una supervisió constant per garantir que les professionals estiguin ben protegides en tot moment.

A més de les mesures preventives generals, s’hauria d’explorar el suport psicològic a les treballadores, ja que els treballadors socials sovint estan exposats a un gran desgast emocional. En entorns com aquests, on les condicions de treball poden ser extremadament difícils i arriscades, caldria també proporcionar recursos addicionals, com ara reforçar els equips de seguretat o considerar la presència d’acompanyants de seguretat en situacions d’alt risc.

La pèrdua d’una persona com Belén, que es dedicava al benestar dels altres, és un indicatiu de la precarietat amb què encara es treballa en moltes àrees de la protecció social. Cal un canvi profund en les estructures de seguretat i en la manera en què es reconeix el perill real que comporta treballar en sectors de tant risc.

Aquest horrible succés hauria de ser una crida d’atenció per a les autoritats i organitzacions implicades en la protecció de menors. Els professionals que treballen en aquest àmbit mereixen una protecció adequada, tant física com emocional. No només s’han de millorar les condicions laborals en termes de seguretat, sinó que també cal un canvi en la manera en què es percep el treball social i de protecció, per garantir que aquests professionals puguin exercir les seves funcions de manera segura, protegint no només als menors a qui serveixen, sinó també a ells mateixos.