
L’actitud del docent és un element clau que transcendeix els continguts i les metodologies emprades dins l’aula. Sovint es parla de la necessitat de dominar la matèria o de conèixer estratègies didàctiques innovadores, però la manera com el professor o professora es posiciona davant l’alumnat, la seva predisposició, energia i manera de relacionar-se amb l’entorn educatiu és, sens dubte, un factor determinant en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Una actitud oberta, empàtica i positiva crea un clima de confiança i seguretat, essencial perquè l’alumnat pugui desenvolupar-se no només acadèmicament, sinó també personalment. El docent que es mostra accessible, que escolta activament i que transmet entusiasme per la seva tasca, es converteix en un model per als alumnes, influenciant la seva motivació i la seva manera d’afrontar els reptes.
Al mateix temps, l’actitud del docent és crucial per gestionar la diversitat i les possibles dificultats que poden aparèixer dins l’aula. Una actitud flexible i reflexiva permet adaptar-se a situacions canviants, acceptar l’error com a part del procés i buscar solucions creatives. També contribueix a mantenir una mirada crítica sobre la pròpia pràctica, fomentant una millora contínua i un compromís amb la pròpia formació.
Durant la meva observació en les pràctiques, he pogut constatar que les habilitats tècniques o la preparació acadèmica no són suficients si no van acompanyades d’una actitud coherent amb els valors educatius que volem transmetre. La paciència, la coherència, la disponibilitat i la passió pel que s’ensenya són qualitats que deixen una empremta duradora en l’alumnat.
Per aquest motiu, considero que, com a futura docent, l’actitud ha de ser una dimensió que cal treballar de manera conscient i constant. No només es tracta d’ensenyar coneixements, sinó d’acompanyar, inspirar i generar un ambient propici perquè l’aprenentatge sigui significatiu i transformador.