Desenvolupament Habitus Reflexiu (Diari de Camp) (RA3,RA5,RA8, RA10, RA18)

Públic

 

El diari de pràctiques recull l’experiència viscuda durant l’estada formativa a l’IES Pla de l’Estany, en el marc del Màster Universitari de Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes, especialitat de Formació i Orientació Laboral (FOL).

A través d’un recorregut estructurat en fases (observació, intervenció acompanyada i intervenció autònoma), he aplicat diferents models de pràctica reflexiva, com el cicle de Gibbs, els models de Schön i Smyth, la crítica de Brookfield i la reflexió interpretativa de Van Manen, per analitzar i millorar progressivament la meva pràctica educativa.

Aquest treball vol ser una mostra del meu procés d’aprenentatge i desenvolupament professional, incorporant evidències concretes de la meva evolució, així com una reflexió crítica sobre el rol docent i l’ensenyament de les competències transversals (soft skills) en l’àmbit de la formació professional.

A continuació exposo el sentit del seu index:

1. Presentació

1.1 Presentació personal

Al llarg de les pràctiques com a futura professora de FOL, he pogut consolidar la meva identitat professional docent, combinant l’experiència prèvia en gestió de persones i educació social amb els nous coneixements adquirits durant el Màster.

1.2 Presentació de l’IES

1.2.1 Ubicació i dades

L’IES Pla de l’Estany està situat a Banyoles, Girona, i ofereix estudis d’ESO, batxillerat i cicles formatius, entre ells APD, SMX, CTAI i DAM.

1.2.2 Projecte de centre

El centre aposta per l’educació integral de l’alumnat, la innovació pedagògica i la inclusió, tal com queda reflectit en el seu Projecte Educatiu de Centre (PEC).

1.2.3 Missió, visió i valors

L’IES té com a missió formar persones competents, crítiques i compromeses socialment, promovent valors com el respecte, l’autonomia, la igualtat i la responsabilitat.

1.3 El meu rol

El meu rol s’ha basat en l’observació activa, el suport a les activitats docents, la intervenció educativa progressiva i la reflexió crítica sobre la pràctica.

1.4 Primer dia de pràctiques (Evidència 1)

El primer dia va ser essencial per entendre el funcionament del centre i començar a establir vincles amb la comunitat educativa.

2. Fase d’observació al centre

2.1 Model de pràctica reflexiva: El cicle reflexiu de Gibbs

Durant aquesta fase, vaig seguir el model de Gibbs per estructurar les meves primeres reflexions, des de la descripció fins a l’anàlisi i la proposta d’accions de millora.

2.2 Primeres impressions

2.2.1 Espai físic (Evidència 2)

Observació de la distribució d’espais, accessibilitat i ambient d’aprenentatge.

2.2.2 Mentora i 2.2.3 Mentor

Descripció del rol de la mentora i el mentor, la seva acollida i l’acompanyament inicial.

2.3 Gestió documental

Coneixement i organització de la documentació administrativa i pedagògica vinculada a la formació professional.

2.4 Pràcticament en crisi (Evidència 3)

Reflexió sobre situacions imprevistes viscudes al centre.

2.5 Activitat primers auxilis: dues perspectives (Evidència 4)

Anàlisi d’una activitat pràctica des de la doble mirada d’alumna i futura docent.

3. Fase d’intervenció acompanyada

3.1 Model pràctica reflexiva: Donald Schön

Aplicació del model de reflexió en acció i sobre l’acció per millorar la intervenció a partir de l’experiència immediata.

3.2 Adaptar-se! (Evidència 5)

Flexibilitat en situacions canviants de l’aula.

3.3 Problemes organitzatius? (Evidència 6)

Gestió de problemes interns de coordinació.

3.4 Adaptar-se als canvis (Evidència 7)

Reflexió sobre l’adaptació curricular i metodològica.

4. Fase d’intervenció autònoma

4.1 Mètode reflexiu: Crítica de Brookfield

Aplicació del mètode de mirades crítiques per analitzar la meva pràctica des de diverses perspectives: pròpia, de l’alumnat, de companys/es i de la teoria.

4.2 Imputualitat a l’aula (Evidència 8)

Reflexió crítica sobre la gestió de la puntualitat i les normes.

4.3 El conflicte una oportunitat (Evidència 9)

Anàlisi d’un conflicte a l’aula com a oportunitat educativa.

4.4 Formació contínua (Evidència 10)

Valoració de la importància d’estar en constant actualització.

4.5 Avui toca escriure a mà (Evidència 11)

Importància d’alternar recursos tecnològics amb metodologies tradicionals.

4.6 Gestió del temps: model examen i rúbriques (Evidència 12)

Implementació de rúbriques i proves adaptades com a eina d’avaluació.

4.7 Avaluació 360º (Evidència 13)

Aplicació de l’avaluació global i cooperativa.

4.8 Exemple d’inclusió de la diversitat (Evidència 14)

Adaptacions i inclusió de necessitats específiques dins l’aula.

5. Cloenda del diari

5.1 Canvi mentor (Evidència 15)

Reflexió sobre el procés d’adaptació a un canvi de referent durant les pràctiques.

5.2 Model de reflexió crítica: Mètode Van Manen

Aplicació del mètode de Van Manen, que combina reflexió descriptiva, interpretativa i crítica, ajudant-me a aprofundir en el significat i l’impacte de les meves accions educatives.

5.3 Encreuada professional (Evidència 16)

Reflexió final sobre el meu posicionament professional i les meves perspectives de futur en la docència.

6. Annexos

6.1 Competències del màster

Descripció i justificació de l’adquisició de competències.

6.2 Competències toves (soft skills)

Anàlisi de les competències socials, de relació i de comunicació desenvolupades.

6.3 Portafoli

Recull de documents, evidències i reflexions.

7. Bibliografia

Referències bibliogràfiques utilitzades en la construcció teòrica i metodològica del diari de camp i de les reflexions associades.

Enllaç Diari de Camp: 

Diari de Camp

En conclusió, el diari de camp ha estat una eina clau per consolidar la meva formació com a docent. M’ha permès observar, reflexionar, analitzar i créixer professionalment en un entorn real i dinàmic. Aquesta experiència ha estat, sens dubte, un pas fonamental en la construcció del meu perfil docent compromès, crític i ètic.

 

Deixa un comentari