Des de que vaig començar el màster, he experimentat un canvi profund en la manera com percebo tot allò que escolto, llegeixo o arriba a les meves mans. Cada nova informació, notícia o idea que em crida l’atenció la filtro a través del prisma de la meva futura tasca docent. Tot el que estic aprenent no només em forma com a professional de l’educació, sinó que també m’ajuda a integrar noves perspectives, tècniques i estratègies a la meva activitat educativa diària.

Aquest procés de filtratge és continu i constant. Per exemple, quan escolto un podcast sobre neurociència, una notícia sobre l’impacte de les soft skills al mercat laboral o una reflexió sobre com l’educació pot transformar les societats, no només la rebo com a informació general, sinó que immediatament penso com podré utilitzar-la per enriquir el meu mètode d’ensenyament. La integració d’aquests coneixements esdevé una eina per millorar la qualitat educativa que oferia als meus alumnes.

Aquest acostament em permet veure com cada element del màster pot contribuir al desenvolupament d’un model d’ensenyament més adaptat, reflexiu i amb un enfocament integrador de les necessitats dels alumnes, tant des del punt de vista acadèmic com personal. Per a mi, la formació contínua i la capacitat de filtrar les novetats amb una mirada docent són eines fonamentals per millorar el meu enfocament educatiu i per proporcionar als meus alumnes una formació més completa i adaptada a les exigències de la realitat actual.

En aquesta linea us presento la incorporació d’una visió integral dels sentits, com la que proposa Nazareth Castellanos, pot tenir un impacte molt profund en la formació dels estudiants de cicles formatius, especialment aquells que es preparen per a professions en què la relació humana, el benestar i l’atenció a altres persones són fonamentals, com els cicles de Atenció a Persones en Situació de Dependència (APD), per exemple.

Els 7 sentits no només es refereixen a les percepcions físiques clàssiques (vista, oïda, gust, tacte i olfacte), sinó també a altres mecanismes com la propriorecepció,  i el sentit visceromotor. Aquests dos últims, sovint oblidats en els models tradicionals d’educació, són de gran importància per a aquelles persones que treballen en àmbits de l’atenció a la dependència. La capacitat de percebre el moviment del cos, la consciència de l’equilibri i la capacitat de captar els senyals interns del cos (com el dolor o l’estrès), són essencials per a l’acompanyament adequat de persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes competències no només són físiques, sinó que també tenen una dimensió emocional i psicològica que hauria de ser considerada en la formació d’aquests professionals.

La formació en soft skills o competències transversals en cicles com el d’APD pot beneficiar-se enormement d’aquest enfocament ampliat dels sentits. Si l’estudiant és capaç de desenvolupar una consciència més profunda sobre com el seu cos reacciona en situacions de tensió, cansament o emoció, serà més eficaç en la seva capacitat per comprendre i atendre les necessitats dels altres. Això esdevé especialment rellevant en tasques com la cura personal, l’acompanyament emocional i la gestió de situacions difícils o d’emergència.

Integrar aquest enfocament en la formació dels estudiants de cicles formatius implicaria, per exemple, incloure tècniques de consciència corporal, meditació o entrenament en la gestió emocional en els currículums. Aquestes tècniques no només afavoreixen la salut personal i el benestar dels futurs professionals, sinó que també milloren les seves capacitats per establir relacions empàtiques i efectives amb les persones a les quals atenen.

En aquest sentit, es tracta de formar professionals que no només tinguin competències tècniques per a les tasques assistencials, sinó també una capacitat millorada per identificar i gestionar les seves pròpies emocions i les de les persones amb les quals interactuen. Aquest enfocament holístic permetria als estudiants desenvolupar una intel·ligència emocional i una resiliència que són fonamentals per a l’èxit en aquest tipus de feines, on el tracte amb persones vulnerables exigeix molta paciència, empatia i autoconeixement.

Aquesta visió dels sentits amplia la comprensió de les necessitats que un professional de l’APD ha de cobrir en el seu dia a dia. No es tracta només de comprendre com interaccionen els sentits físics amb l’entorn, sinó també de conèixer la importància de l’autoregulació i la consciència corporal, elements que ajuden a l’estudiant a ser més eficient, empàtic i saludable en el seu treball, i que contribueixen al seu benestar a llarg termini. Així, l’educació en competències socials i emocionals es converteix en una eina essencial en la formació d’aquests professionals.

Integrar la neurociència en la formació dels cicles d’Atenció a Persones en Situació de Dependència pot ser un gran pas cap a la creació d’un sistema educatiu més preparat per afrontar els reptes emocionals i físics que acompanyen la cura de persones vulnerables. Tot i que seria ideal donar més importància a la neurociència en els currículums, una manera més assumible de començar seria incorporar aquests coneixements en el context de les tutories. En aquest espai, els estudiants podrien explorar com la consciència corporal, la gestió emocional i la comprensió dels seus propis sentits poden millorar el seu benestar i la seva capacitat de resposta en situacions de cura. Aquesta aproximació gradual permetria que els futurs professionals de l’APD desenvolupessin una base sòlida d’autoconeixement i empatia, elements fonamentals per a l’exercici eficaç de la seva professió.

Part dels 7 sentits 12′ 00″. Recomenable escoltar íntegrament.