Autor: Sandra Jaramillo Montero

Publicat a

Com podem transmetre la importància de la identitat digital a FOL?

Públic

En un context educatiu com el dels Cicles Formatius, on l’objectiu principal és la inserció laboral i la formació d’alumnes per esdevenir professionals competents, la identitat digital pren una rellevància encara més gran. Els estudiants sovint no són conscients que la seva petjada digital pot influir de manera directa en les seves oportunitats laborals, ja sigui en processos de selecció o en la creació d’una xarxa professional efectiva.

Avui dia, les empreses no només es fixen en el currículum d’un candidat, sinó que també investiguen la seva presència en línia.  Personalment, quan he fet selecció de personal ha estat un dels punts claus a l’hora de preprarar-me l’entrevista. Un perfil de xarxes socials amb contingut inadequat, comentaris polèmics o una manca de presència digital professional pot ser determinant en la decisió de contractació. Al mateix temps, una bona gestió de la identitat digital pot convertir-se en una eina poderosa per demostrar competències i habilitats professionals.

El mòdul de Formació i Orientació Laboral (FOL) és l’espai ideal per treballar la identitat digital de manera pràctica i adaptada a la realitat del món laboral. Algunes estratègies específiques que vam implementar en dues sessió en què vam treballar la indentitat digital:

1. Autodiagnosi de la pròpia petjada digital

    • Cercar informació sobre ells mateixos a internet i reflexionar sobre la imatge que projecten.
    • Ajudar-los a identificar punts forts i febles en la seva presència digital.

2. Creació d’una marca personal digital

    • Explicar la importància de tenir un perfil professional en xarxes com LinkedIn.
    • Mostrar com utilitzar eines com un portafoli digital per destacar les seves habilitats i projectes.

3. Simulació de processos de selecció

    • Fer dinàmiques en què els alumnes adoptin el rol de responsables de recursos humans i analitzin perfils digitals de candidats ficticis.
    • Això els ajuda a entendre com es poden valorar aspectes com el llenguatge, les imatges compartides i el tipus de contingut que publiquen.

4. Taller de protecció i privacitat digital

    • Explicar com configurar la privacitat a les xarxes socials per separar la vida personal de la professional.
    • Mostrar estratègies per evitar riscos com el phishing o la suplantació d’identitat.

5. Projecte final sobre identitat digital

    • Proposar als alumnes que creïn un pla de millora de la seva identitat digital, incloent-hi accions concretes com netejar perfils antics, optimitzar el seu LinkedIn o publicar contingut relacionat amb la seva àrea professional.

Durant la setmana en què es van realitzar les sessions sobre identitat digital, va esclatar la polèmica als Premis Oscar en relació amb l’actriu Karla Sofía Gascón. La controvèrsia es va centrar en uns antics tuits racistes de l’actriu, que van ser recuperats i viralitzats a les xarxes socials. Aquest fet va permetre un debat molt enriquidor amb els alumnes sobre la petjada digital i les seves conseqüències en l’àmbit professional.

Els estudiants van poder observar com el passat digital d’una persona pot ser revisat i posat en qüestió en qualsevol moment, independentment del temps que hagi passat des de la publicació original.

Aquest debat va ajudar els alumnes a entendre que els empresaris i professionals del sector sovint tenen en compte no només les competències tècniques (hard skills) d’una persona, sinó també els seus valors, comportaments i posicionaments públics (soft skills).

Video que es va compartir amb els alumnes:

En definitiva, la polèmica de Karla Sofía Gascón va ser una oportunitat per connectar els continguts de la sessió amb un cas real i d’actualitat, fent que l’alumnat comprengués millor l’impacte que pot tenir la seva identitat digital en el seu futur professional.

A FOL, tenim l’oportunitat d’ensenyar als alumnes a gestionar la seva identitat digital de manera estratègica per millorar la seva ocupabilitat. No es tracta només d’evitar errors, sinó d’empoderar-los perquè facin servir la seva presència en línia com una eina de creixement professional. Amb un enfocament pràctic i conscient, podem ajudar-los a construir una imatge digital alineada amb els seus objectius i a aprofitar el potencial de les xarxes per obrir-se camí en el mercat laboral.

Lectures recomandes:

“Identitat digital”. Aquest recurs d’eduCAC ofereix una definició clara del concepte de petjada digital i proporciona claus per gestionar-la adequadament. educac.cat

“Cuiden els adolescents la seva identitat digital?”. Aquest article de Consumer destaca la importància que els joves siguin conscients de la informació que comparteixen en línia i com aquesta conforma la seva identitat digital. Consumer

Publicat a

Anen per parts…enquesta clima laboral, estudi psicosocial o pla d’igualtat?

Públic

És cert que sovint es produeix confusió entre els conceptes de clima laboral, pla d’igualtat i estudi psicosocial, tant en l’àmbit acadèmic com en l’empresarial. Aquesta confusió pot portar a errors en la seva aplicació i fins i tot dificultar el compliment de les normatives laborals. Això es reflecteix en requeriments d’Inspecció de Treball, on l’autoritat laboral veu necessari aclarir les diferències entre aquests conceptes per evitar malentesos.

Diferències clau entre els conceptes

Clima laboral

      • Es refereix a la percepció col·lectiva dels treballadors sobre l’entorn de treball.
      • Es mesura a través d’enquestes de satisfacció i altres eines qualitatives o quantitatives. Factors com la comunicació interna, el lideratge, la motivació i el reconeixement hi tenen un impacte directe.
      • No és una obligació legal, però un bon clima laboral millora la productivitat i redueix els conflictes.

Pla d’igualtat

      • És un conjunt de mesures per garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes a l’empresa.
      • És obligatori per a empreses amb més de 50 treballadors i ha de registrar-se oficialment.
      • Inclou diagnòstic, mesures correctores i mecanismes de seguiment per eliminar desigualtats de gènere en contractació, promoció, formació, retribució, etc.
      • Encara que pot incloure accions per millorar el clima laboral, el seu objectiu principal és la igualtat de gènere.

Estudi psicosocial

      • És una avaluació obligatòria per detectar riscos psicosocials a la feina (estrès, assetjament, càrrega de treball excessiva, manca d’autonomia, etc.).
      • Es basa en mètodes validades com el FPSICO de l’INSST i forma part de la prevenció de riscos laborals.
      • No s’ha de confondre amb el clima laboral, ja que l’estudi psicosocial es focalitza en els riscos per a la salut mental i emocional dels treballadors.
      • Pot derivar en plans d’acció per reduir riscos i millorar les condicions laborals.

Per què és important aclarir aquestes diferències?

Com a especialista en psicosociologia aplicada, amb dos postgraus en direcció i gestió de persones i experiència en la redacció de plans d’igualtat, sé que aquesta confusió pot portar a errors en la gestió empresarial. Per exemple, una empresa pot pensar que amb una enquesta de clima laboral ja compleix amb l’avaluació de riscos psicosocials, o que un pla d’igualtat cobreix totes les necessitats relacionades amb el benestar emocional dels treballadors. Aquesta mala interpretació pot derivar en incompliments legals i en accions ineficaces.

És per això que la diferenciació entre aquests conceptes és essencial. Això no només garanteix el compliment normatiu, sinó que també contribueix a la millora de la qualitat de vida en el treball i al rendiment empresarial. L’empresa Affor Health, per exemple, assenyala que encara que els professionals de la seguretat i salut laboral tenen clara aquesta diferència, sovint els equips directius i departaments de recursos humans no. També Barcelona Regional subratlla com l’estudi psicosocial serveix per identificar riscos psicosocials, mentre que el pla d’igualtat es centra en garantir la igualtat efectiva dins de l’organització.

La importància de tractar aquests conceptes en el mòdul de FOL

Davant aquesta realitat, és fonamental que aquests conceptes es treballin en profunditat en el mòdul de Formació i Orientació Laboral (FOL). Aquest mòdul té un paper clau en la formació de l’alumnat de Formació Professional, ja que els proporciona eines essencials per entendre i integrar-se en el món laboral de manera conscient i responsable.

L’ensenyament de les diferències entre clima laboral, plans d’igualtat i estudis psicosocials dins del FOL és necessari per garantir que els futurs professionals:

  • Comprenguin els seus drets i obligacions laborals: És essencial que coneguin les mesures legals relacionades amb la igualtat i la prevenció de riscos psicosocials.
  • Siguin capaços d’identificar situacions de risc o desigualtat en el seu entorn laboral: Conèixer aquests conceptes els permetrà reconèixer condicions de treball perjudicials i saber com actuar davant d’elles.
  • Adquireixin criteri per avaluar el clima laboral en les empreses on treballin: Això pot ser determinant en la seva satisfacció laboral i en la seva capacitat per prendre decisions sobre el seu futur professional.
  • Contribueixin a la millora dels entorns laborals: A través del seu coneixement i implicació, poden ajudar a construir organitzacions més saludables, justes i eficients.

Per tant, com a docent de FOL i especialista en la matèria, considero imprescindible integrar aquests continguts de manera clara i aplicada dins del currículum. Això no només dota els alumnes de coneixements teòrics, sinó que també els prepara per afrontar els reptes del mercat laboral amb una mirada crítica i informada. Educar en aquests conceptes és clau per garantir una incorporació laboral conscient i per fomentar una cultura empresarial basada en el benestar, la igualtat i la prevenció.

Aprofundir:

Publicat a

Mètode Ikigai, tot un descobriment!

Públic

Quan el meu fill l’Àlex em va dir que marxava al Palmar de Cadis per ser instructor de surf, a només un semestre d’acabar la carrera, vaig sentir que el món em queia a sobre. No podia entendre com podia deixar enrere tot allò pel que havia lluitat durant anys per seguir un camí que, a ulls de molts, semblava incert. Però amb el temps, i després de veure’l construir la seva pròpia ruta, he comprès que, més que allunyar-se, s’estava acostant al que realment li donava sentit a la vida.

L’Àlex ha trobat el seu ikigai, aquell punt d’equilibri on convergeixen la passió, la vocació, la professió i la missió. El surf no és només un esport per a ell, sinó un estil de vida, una manera de connectar amb si mateix i amb els altres. L’ensenyament d’aquesta disciplina li permet desenvolupar habilitats pedagògiques, transmetent als altres la seva passió i coneixement. Però el més important és que no es limita a ser un instructor de surf, sinó que amb el seu TFG sobre una escola inclusiva de surf, està donant un valor afegit al seu treball. Està demostrant que aquest esport pot ser una eina d’inclusió, un espai on tothom, independentment de les seves capacitats o condicions, pugui sentir-se part d’una comunitat.

Dins del model ikigai, podem veure clarament com es relaciona amb cadascun dels quatre pilars:

  • Allò que estima (passió): L’Àlex ha fet del surf la seva vida, no només com a esport, sinó com a filosofia.
  • Allò en què és bo (vocació): A més de dominar la tècnica del surf, té la capacitat d’ensenyar i motivar els altres.
  • Allò pel qual pot ser remunerat (professió): Treballa com a instructor i això li permet sostenir-se econòmicament.
  • Allò que el món necessita (missió): Està treballant en la inclusió dins del món del surf, fent-lo més accessible per a tothom.

Al principi, em costava veure-ho així. Com a mare, el meu instint era protegir-lo, voler un futur “segur” per a ell. Però ara entenc que la seguretat no sempre està en els camins convencionals, sinó en trobar un propòsit que ens faci aixecar-nos cada matí amb il·lusió. L’Àlex ha escollit un camí diferent del que jo esperava, però ha trobat el seu ikigai, i això és molt més valuós que qualsevol altra cosa.

Ara, en lloc de preocupar-me, l’admiro. Sé que trobar sentit en el que fem és la clau per viure plenament. I ell ho està aconseguint.

Us deixo dades escola de surf:

Escuela La Troupe

Noticia Escola Inclusiva Surf

@celestetorressss

Tarde de lluvia????@Àlex#paratiii #vlog #paratiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii #undiaconmigo #cadiz #undiaenmivida #vlog #morningroutine #parati

♬ love song (hesitations) (sped up) – Lofuu & Shiloh Dynasty & dprk

Referències que poden ser útils per fonamentar aquesta reflexió sobre l’ikigai

García, H., & Miralles, F. (2016). Ikigai: Los secretos de Japón para una vida larga y feliz. Urano. [Aquest llibre explora el concepte d’ikigai des de la cultura japonesa i com pot aplicar-se a la vida quotidiana].

Mogi, K. (2018). Awakening Your Ikigai: How the Japanese Wake Up to Joy and Purpose Every Day. The Experiment. [Apropa la idea d’ikigai des d’una perspectiva més filosòfica i psicològica].

Buettner, D. (2017). The Blue Zones of Happiness: Lessons from the World’s Happiest People. National Geographic.[Parla sobre l’ikigai en el context de les zones blaves, on la gent viu més temps i amb més propòsit].

Schippers, M. C., & Ziegler, N. (2019). “Life Crafting as a Way to Find Purpose and Meaning in Life.” Frontiers in Psychology, 10, 2778 [Explora com trobar un propòsit de vida pot influir positivament en la felicitat i la realització personal].

Publicat a

Registre del dia a dia

Públic

Fer seguiment de la programació i registrar les accions realitzades dia a dia és fonamental per als docents, especialment en situacions imprevistes com baixes o substitucions. Aquest registre permet una avaluació contínua de l’ensenyament i l’aprenentatge, afavorint la coherència i la planificació efectiva del procés docent. Quan un docent no pot continuar amb la seva tasca habitual, com en el cas d’una baixa, tenir un recull detallat d’allò que s’ha treballat fins al moment facilita la transició i la continuïtat del procés d’ensenyament. Això és encara més important quan el docent substitut necessita integrar-se de manera ràpida i eficaç a la dinàmica de l’aula, garantint que no es perdi el fil de la programació i que els alumnes rebin una atenció constant i coherent.

La falta d’aquest recull, com va passar amb la primera mentora que va agafar la baixa, va generar dificultats considerables. Sense un registre clar, el docent substitut es troba amb la dificultat de no saber quines tasques s’han realitzat, quines metodologies s’han utilitzat i quin és el punt de partida dels estudiants. Això pot complicar la seva tasca i afectar la qualitat de l’ensenyament, ja que pot resultar difícil mantenir la coherència en el pla de treball i adaptar-se adequadament a les necessitats dels alumnes.

Aquesta situació posa de manifest la importància de tenir sistemes i protocols clars per a la comunicació entre els membres de l’equip docent, així com la necessitat d’un registre detallat i actualitzat de les accions realitzades. Un recull exhaustiu de les tasques i decisions preses permetria una transició més fluida i eficient, ja que el docent substitut podria conèixer el context de l’aula, els objectius establerts i les estratègies utilitzades. Això no només facilita la feina del docent substitut, sinó que també assegura la qualitat educativa i la coherència del procés d’ensenyament, independentment de les circumstàncies.

En definitiva, el seguiment de la programació i el registre de les accions realitzades són claus per garantir una educació de qualitat, especialment en casos de baixa o substitució. Aquestes pràctiques afavoreixen la continuïtat i la millora professional, així com una millor coordinació entre els docents, beneficiant tant els alumnes com els professionals involucrats.

Evidència: Excel (DRIVE) de seguiment de programació i accions

Carregant...
Publicat a

Importància de les rúbriques en l’avaluació i la gestió del temps de correcció

Públic

Les rúbriques són una eina clau no només per garantir una avaluació clara, justa i significativa, sinó també per optimitzar el temps que els docents dediquen a la correcció. En el context de l’ensenyament és fonamental que els mestres tinguin una eina eficient per mesurar els progressos de l’alumnat, i alhora poder gestionar el seu temps de manera efectiva.

He observat que molts professors dediquen una gran part del seu temps a la correcció, una tasca que sovint és manual, repetitiva i, en alguns casos, poc eficient. Aquest temps dedicat a la correcció podria ser més productiu si es comptés amb eines més estructurades, com les rúbriques, com fan altres docents. Les rúbriques permeten als docents establir criteris d’avaluació concrets i mesurables, el que facilita no només una avaluació més justa, sinó també una correcció més àgil i precisa. En lloc de perdre temps escrivint comentaris generals i repetitius, el docent pot centrar-se en proporcionar una retroalimentació més personalitzada i significativa, dirigida a aquells aspectes concrets que necessiten millora.

En lloc de correcció subjectiva i basada en la interpretació individual de cada tasca, les rúbriques ofereixen un conjunt clar de criteris, la qual cosa redueix la variabilitat i les possibles discrepàncies en la valoració entre docents. A més, quan les rúbriques es comparteixen amb els alumnes prèviament, aquests poden veure de manera més clara què s’espera d’ells i el que necessiten millorar, facilitant així el procés d’autoavaluació i reflexió.

D’altra banda, l’ús d’eines TIC per crear, gestionar i compartir rúbriques pot transformar radicalment la manera en què els professors gestionen la seva tasca de correcció. Plataformes digitals permeten que les rúbriques siguin més interactives i dinàmiques, la qual cosa redueix el temps dedicat a tasques administratives i augmenta el temps que es pot dedicar a la reflexió i a la retroalimentació qualitativa. Les eines com Google Forms + CoRubrics, iDoceo o Additio permeten als docents crear rúbriques personalitzades per a cada tasca, establir puntuacions automàtiques i generar informes detallats del progrés de l’alumnat, tot a partir de les dades recollides en temps real.

Aquesta digitalització no només accelera el procés de correcció, sinó que també incrementa la transparència. Els alumnes poden accedir a les rúbriques en qualsevol moment i consultar els criteris d’avaluació i el seu progrés, el que fomenta un aprenentatge més actiu i autònom. A més, permet als professors seguir l’evolució de l’alumnat de manera més efectiva, amb l’opció d’ajustar les activitats d’aprenentatge segons les necessitats observades.

En conclusió, les rúbriques no només milloren la qualitat de l’avaluació, sinó que també ajuden els docents a gestionar millor el seu temps de correcció.  Així, la utilització de les rúbriques representa una doble oportunitat: per millorar l’aprenentatge dels estudiants i per optimitzar el temps dels docents.

Tutorial CoRubrics

Evidencia: Rúbrica dissenyada per avaluar el contingut i adequació de les respostes a les preguntes efectuades en la presentació EIE 2on 12.24.

Carregant...
Publicat a

El conflicte una oportunitat!

Públic

Evitar passar del treball en grup a l’individual per desavinences entre els seus membres.

Una alumna demana parlar amb el professor/a de FOL.  Es queixa que la seva companya de grup no fa res del treball. Se l’escolta, seguidament es crida a la companya, aquesta no fa cap comentari al respecte i es decideix que a partir d’ara faran el treball de forma individual.

Carregant...

Primera fase: Escolta activa i empatia

El primer pas és reunir-se ambdues alumnes per separat, i després conjuntament, practicant l’escolta activa. Hem de garantir que totes dues puguin expressar les seves percepcions i emocions sense sentir-se jutjades. És clau empatitzar amb cada alumna per entendre d’on prové el comportament: pot ser que la alumna que “no fa res” no sàpiga com contribuir, tingui inseguretats, o altres problemes externs.

Segona fase: Reforç de la responsabilitat compartida

Una vegada identificades les causes, cal reforçar la idea que treballar en equip implica una responsabilitat compartida. Aquí es poden negociar rols i tasques concretes perquè les dues parts sàpiguen clarament què s’espera d’elles. Es poden utilitzar contractes o acords de grup com a eina formal per repartir responsabilitats.

Tercera fase: Acompanyament i seguiment

Un cop establert l’acord, és essencial fer un seguiment periòdic per veure si el compromís es manté i ajustar si cal. També es pot reforçar positivament qualsevol millora en la col·laboració de l’alumna que era percebuda com a inactiva, per fomentar la seva implicació.

Què treballem?

Amb aquesta mediació, no només solucionem el conflicte puntual, sinó que treballem competències transversals com la comunicació assertiva, la resolució de conflictes, la responsabilitat i la col·laboració, essencials pel seu desenvolupament personal i professional.

Possible actuació futura:

Si aquest tipus de conflicte es repeteix amb freqüència, es podria plantejar una sessió específica sobre treball en equip dins el currículum, on es practiquin dinàmiques de rols, confiança i gestió de conflictes.

Cal recordar la regla d’or de la mediació: la mediació  és eina preventiva!

És important recordar que la mediació només és efectiva quan el conflicte encara no ha esclatat completament, és a dir, quan hi ha predisposició per part d’ambdues parts a dialogar i arribar a un acord. Si es detecta a temps —quan encara es tracta d’un malentès o una tensió incipient—, podem intervenir abans que la situació derivi en actituds d’enfrontament o ruptura del grup.

Publicat a

Qüestió d’actitud (Part 1)

Públic

L’actitud del docent és un element clau que transcendeix els continguts i les metodologies emprades dins l’aula. Sovint es parla de la necessitat de dominar la matèria o de conèixer estratègies didàctiques innovadores, però la manera com el professor o professora es posiciona davant l’alumnat, la seva predisposició, energia i manera de relacionar-se amb l’entorn educatiu és, sens dubte, un factor determinant en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Una actitud oberta, empàtica i positiva crea un clima de confiança i seguretat, essencial perquè l’alumnat pugui desenvolupar-se no només acadèmicament, sinó també personalment. El docent que es mostra accessible, que escolta activament i que transmet entusiasme per la seva tasca, es converteix en un model per als alumnes, influenciant la seva motivació i la seva manera d’afrontar els reptes.

Al mateix temps, l’actitud del docent és crucial per gestionar la diversitat i les possibles dificultats que poden aparèixer dins l’aula. Una actitud flexible i reflexiva permet adaptar-se a situacions canviants, acceptar l’error com a part del procés i buscar solucions creatives. També contribueix a mantenir una mirada crítica sobre la pròpia pràctica, fomentant una millora contínua i un compromís amb la pròpia formació.

Durant la meva observació en les pràctiques, he pogut constatar que les habilitats tècniques o la preparació acadèmica no són suficients si no van acompanyades d’una actitud coherent amb els valors educatius que volem transmetre. La paciència, la coherència, la disponibilitat i la passió pel que s’ensenya són qualitats que deixen una empremta duradora en l’alumnat.

Per aquest motiu, considero que, com a futura docent, l’actitud ha de ser una dimensió que cal treballar de manera conscient i constant. No només es tracta d’ensenyar coneixements, sinó d’acompanyar, inspirar i generar un ambient propici perquè l’aprenentatge sigui significatiu i transformador.

 

Publicat a

Un pensament per la Belen d’una companya de batalla

Públic

​El 9 de març de 2025, Belén Cortés, una educadora social de 35 anys, va ser assassinada en un pis tutelat de Badajoz per tres menors a càrrec seu. Aquest tràgic succés ha generat una onada de reaccions i protestes arreu d’Espanya.​

La tragèdia que va costar la vida d’aquesta educadora social  representa un cas extrem de vulnerabilitat en l’àmbit laboral. Aquest assassinat posa en evidència les condicions de risc en què treballen els professionals que operen en contextos de protecció de menors, on els incidents de violència poden ser més freqüents, però, lamentablement, sovint no es prenen les mesures adequades per protegir-los.

L’educadora social, com molts altres professionals en aquest sector, es dedicava a gestionar situacions delicades amb menors en situació de risc, un treball fonamental per garantir la seva protecció i el seu benestar. Però aquesta tasca de cura i educació no hauria de posar en perill la seguretat dels treballadors. Els centres de protecció de menors, per la naturalesa de la seva feina, estan exposats a situacions de tensió i conflicte. Els menors que arriben a aquests centres sovint tenen històries de violència o abusos, i la seva conducta pot ser imprevisible, amb alts nivells d’agressivitat, que poden derivar en situacions perilloses per als professionals.

Aquest homicidi és un recordatori dolorós de la necessitat urgent de revisar les condicions laborals i les mesures de seguretat en aquests centres. La seguretat física i emocional de les educadores socials i altres treballadors socials que operen en centres de protecció hauria de ser una prioritat. Això inclou la formació en maneig de situacions de conflicte, tècniques de desescalada, protocols clars en situacions d’emergència i una supervisió constant per garantir que les professionals estiguin ben protegides en tot moment.

A més de les mesures preventives generals, s’hauria d’explorar el suport psicològic a les treballadores, ja que els treballadors socials sovint estan exposats a un gran desgast emocional. En entorns com aquests, on les condicions de treball poden ser extremadament difícils i arriscades, caldria també proporcionar recursos addicionals, com ara reforçar els equips de seguretat o considerar la presència d’acompanyants de seguretat en situacions d’alt risc.

La pèrdua d’una persona com Belén, que es dedicava al benestar dels altres, és un indicatiu de la precarietat amb què encara es treballa en moltes àrees de la protecció social. Cal un canvi profund en les estructures de seguretat i en la manera en què es reconeix el perill real que comporta treballar en sectors de tant risc.

Aquest horrible succés hauria de ser una crida d’atenció per a les autoritats i organitzacions implicades en la protecció de menors. Els professionals que treballen en aquest àmbit mereixen una protecció adequada, tant física com emocional. No només s’han de millorar les condicions laborals en termes de seguretat, sinó que també cal un canvi en la manera en què es percep el treball social i de protecció, per garantir que aquests professionals puguin exercir les seves funcions de manera segura, protegint no només als menors a qui serveixen, sinó també a ells mateixos.

Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.