Autor: Sandra Jaramillo Montero

Publicat a

Mètode Ikigai, tot un descobriment! (RA5)

Públic

Quan el meu fill l’Àlex em va dir que marxava al Palmar de Cadis per ser instructor de surf, a només un semestre d’acabar la carrera, vaig sentir que el món em queia a sobre. No podia entendre com podia deixar enrere tot allò pel que havia lluitat durant anys per seguir un camí que, a ulls de molts, semblava incert. Però amb el temps, i després de veure’l construir la seva pròpia ruta, he comprès que, més que allunyar-se, s’estava acostant al que realment li donava sentit a la vida.

L’Àlex ha trobat el seu ikigai, aquell punt d’equilibri on convergeixen la passió, la vocació, la professió i la missió. El surf no és només un esport per a ell, sinó un estil de vida, una manera de connectar amb si mateix i amb els altres. L’ensenyament d’aquesta disciplina li permet desenvolupar habilitats pedagògiques, transmetent als altres la seva passió i coneixement. Però el més important és que no es limita a ser un instructor de surf, sinó que amb el seu TFG sobre una escola inclusiva de surf, està donant un valor afegit al seu treball. Està demostrant que aquest esport pot ser una eina d’inclusió, un espai on tothom, independentment de les seves capacitats o condicions, pugui sentir-se part d’una comunitat.

Dins del model ikigai, podem veure clarament com es relaciona amb cadascun dels quatre pilars:

  • Allò que estima (passió): L’Àlex ha fet del surf la seva vida, no només com a esport, sinó com a filosofia.
  • Allò en què és bo (vocació): A més de dominar la tècnica del surf, té la capacitat d’ensenyar i motivar els altres.
  • Allò pel qual pot ser remunerat (professió): Treballa com a instructor i això li permet sostenir-se econòmicament.
  • Allò que el món necessita (missió): Està treballant en la inclusió dins del món del surf, fent-lo més accessible per a tothom.

Al principi, em costava veure-ho així. Com a mare, el meu instint era protegir-lo, voler un futur “segur” per a ell. Però ara entenc que la seguretat no sempre està en els camins convencionals, sinó en trobar un propòsit que ens faci aixecar-nos cada matí amb il·lusió. L’Àlex ha escollit un camí diferent del que jo esperava, però ha trobat el seu ikigai, i això és molt més valuós que qualsevol altra cosa.

Ara, en lloc de preocupar-me, l’admiro. Sé que trobar sentit en el que fem és la clau per viure plenament. I ell ho està aconseguint.

Us deixo dades escola de surf:

Escuela La Troupe

Noticia Escola Inclusiva Surf

@celestetorressss

Tarde de lluvia????@Àlex#paratiii #vlog #paratiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii #undiaconmigo #cadiz #undiaenmivida #vlog #morningroutine #parati

♬ love song (hesitations) (sped up) – Lofuu & Shiloh Dynasty & dprk

Referències que poden ser útils per fonamentar aquesta reflexió sobre l’ikigai

García, H., & Miralles, F. (2016). Ikigai: Los secretos de Japón para una vida larga y feliz. Urano. [Aquest llibre explora el concepte d’ikigai des de la cultura japonesa i com pot aplicar-se a la vida quotidiana].

Mogi, K. (2018). Awakening Your Ikigai: How the Japanese Wake Up to Joy and Purpose Every Day. The Experiment. [Apropa la idea d’ikigai des d’una perspectiva més filosòfica i psicològica].

Buettner, D. (2017). The Blue Zones of Happiness: Lessons from the World’s Happiest People. National Geographic.[Parla sobre l’ikigai en el context de les zones blaves, on la gent viu més temps i amb més propòsit].

Schippers, M. C., & Ziegler, N. (2019). “Life Crafting as a Way to Find Purpose and Meaning in Life.” Frontiers in Psychology, 10, 2778 [Explora com trobar un propòsit de vida pot influir positivament en la felicitat i la realització personal].

Publicat a

Registre del dia a dia (RA5)

Públic

Fer seguiment de la programació i registrar les accions realitzades dia a dia és fonamental per als docents, especialment en situacions imprevistes com baixes o substitucions. Aquest registre permet una avaluació contínua de l’ensenyament i l’aprenentatge, afavorint la coherència i la planificació efectiva del procés docent. Quan un docent no pot continuar amb la seva tasca habitual, com en el cas d’una baixa, tenir un recull detallat d’allò que s’ha treballat fins al moment facilita la transició i la continuïtat del procés d’ensenyament. Això és encara més important quan el docent substitut necessita integrar-se de manera ràpida i eficaç a la dinàmica de l’aula, garantint que no es perdi el fil de la programació i que els alumnes rebin una atenció constant i coherent.

La falta d’aquest recull, com va passar amb la primera mentora que va agafar la baixa, va generar dificultats considerables. Sense un registre clar, el docent substitut es troba amb la dificultat de no saber quines tasques s’han realitzat, quines metodologies s’han utilitzat i quin és el punt de partida dels estudiants. Això pot complicar la seva tasca i afectar la qualitat de l’ensenyament, ja que pot resultar difícil mantenir la coherència en el pla de treball i adaptar-se adequadament a les necessitats dels alumnes.

Aquesta situació posa de manifest la importància de tenir sistemes i protocols clars per a la comunicació entre els membres de l’equip docent, així com la necessitat d’un registre detallat i actualitzat de les accions realitzades. Un recull exhaustiu de les tasques i decisions preses permetria una transició més fluida i eficient, ja que el docent substitut podria conèixer el context de l’aula, els objectius establerts i les estratègies utilitzades. Això no només facilita la feina del docent substitut, sinó que també assegura la qualitat educativa i la coherència del procés d’ensenyament, independentment de les circumstàncies.

En definitiva, el seguiment de la programació i el registre de les accions realitzades són claus per garantir una educació de qualitat, especialment en casos de baixa o substitució. Aquestes pràctiques afavoreixen la continuïtat i la millora professional, així com una millor coordinació entre els docents, beneficiant tant els alumnes com els professionals involucrats.

Evidència: Excel (DRIVE) de seguiment de programació i accions

Carregant...
Publicat a

Importància de les rúbriques en l’avaluació i la gestió del temps de correcció (RA5,RA14)

Públic

Les rúbriques són una eina clau no només per garantir una avaluació clara, justa i significativa, sinó també per optimitzar el temps que els docents dediquen a la correcció. En el context de l’ensenyament és fonamental que els mestres tinguin una eina eficient per mesurar els progressos de l’alumnat, i alhora poder gestionar el seu temps de manera efectiva.

He observat que molts professors dediquen una gran part del seu temps a la correcció, una tasca que sovint és manual, repetitiva i, en alguns casos, poc eficient. Aquest temps dedicat a la correcció podria ser més productiu si es comptés amb eines més estructurades, com les rúbriques, com fan altres docents. Les rúbriques permeten als docents establir criteris d’avaluació concrets i mesurables, el que facilita no només una avaluació més justa, sinó també una correcció més àgil i precisa. En lloc de perdre temps escrivint comentaris generals i repetitius, el docent pot centrar-se en proporcionar una retroalimentació més personalitzada i significativa, dirigida a aquells aspectes concrets que necessiten millora.

En lloc de correcció subjectiva i basada en la interpretació individual de cada tasca, les rúbriques ofereixen un conjunt clar de criteris, la qual cosa redueix la variabilitat i les possibles discrepàncies en la valoració entre docents. A més, quan les rúbriques es comparteixen amb els alumnes prèviament, aquests poden veure de manera més clara què s’espera d’ells i el que necessiten millorar, facilitant així el procés d’autoavaluació i reflexió.

D’altra banda, l’ús d’eines TIC per crear, gestionar i compartir rúbriques pot transformar radicalment la manera en què els professors gestionen la seva tasca de correcció. Plataformes digitals permeten que les rúbriques siguin més interactives i dinàmiques, la qual cosa redueix el temps dedicat a tasques administratives i augmenta el temps que es pot dedicar a la reflexió i a la retroalimentació qualitativa. Les eines com Google Forms + CoRubrics, iDoceo o Additio permeten als docents crear rúbriques personalitzades per a cada tasca, establir puntuacions automàtiques i generar informes detallats del progrés de l’alumnat, tot a partir de les dades recollides en temps real.

Aquesta digitalització no només accelera el procés de correcció, sinó que també incrementa la transparència. Els alumnes poden accedir a les rúbriques en qualsevol moment i consultar els criteris d’avaluació i el seu progrés, el que fomenta un aprenentatge més actiu i autònom. A més, permet als professors seguir l’evolució de l’alumnat de manera més efectiva, amb l’opció d’ajustar les activitats d’aprenentatge segons les necessitats observades.

En conclusió, les rúbriques no només milloren la qualitat de l’avaluació, sinó que també ajuden els docents a gestionar millor el seu temps de correcció.  Així, la utilització de les rúbriques representa una doble oportunitat: per millorar l’aprenentatge dels estudiants i per optimitzar el temps dels docents.

Tutorial CoRubrics

Evidencia: Rúbrica dissenyada per avaluar el contingut i adequació de les respostes a les preguntes efectuades en la presentació EIE 2on 12.24.

Carregant...
Publicat a

El conflicte una oportunitat! (RA5)

Públic

Evitar passar del treball en grup a l’individual per desavinences entre els seus membres.

Una alumna demana parlar amb el professor/a de FOL.  Es queixa que la seva companya de grup no fa res del treball. Se l’escolta, seguidament es crida a la companya, aquesta no fa cap comentari al respecte i es decideix que a partir d’ara faran el treball de forma individual.

Carregant...

Primera fase: Escolta activa i empatia

El primer pas és reunir-se ambdues alumnes per separat, i després conjuntament, practicant l’escolta activa. Hem de garantir que totes dues puguin expressar les seves percepcions i emocions sense sentir-se jutjades. És clau empatitzar amb cada alumna per entendre d’on prové el comportament: pot ser que la alumna que “no fa res” no sàpiga com contribuir, tingui inseguretats, o altres problemes externs.

Segona fase: Reforç de la responsabilitat compartida

Una vegada identificades les causes, cal reforçar la idea que treballar en equip implica una responsabilitat compartida. Aquí es poden negociar rols i tasques concretes perquè les dues parts sàpiguen clarament què s’espera d’elles. Es poden utilitzar contractes o acords de grup com a eina formal per repartir responsabilitats.

Tercera fase: Acompanyament i seguiment

Un cop establert l’acord, és essencial fer un seguiment periòdic per veure si el compromís es manté i ajustar si cal. També es pot reforçar positivament qualsevol millora en la col·laboració de l’alumna que era percebuda com a inactiva, per fomentar la seva implicació.

Què treballem?

Amb aquesta mediació, no només solucionem el conflicte puntual, sinó que treballem competències transversals com la comunicació assertiva, la resolució de conflictes, la responsabilitat i la col·laboració, essencials pel seu desenvolupament personal i professional.

Possible actuació futura:

Si aquest tipus de conflicte es repeteix amb freqüència, es podria plantejar una sessió específica sobre treball en equip dins el currículum, on es practiquin dinàmiques de rols, confiança i gestió de conflictes.

Cal recordar la regla d’or de la mediació: la mediació  és eina preventiva!

És important recordar que la mediació només és efectiva quan el conflicte encara no ha esclatat completament, és a dir, quan hi ha predisposició per part d’ambdues parts a dialogar i arribar a un acord. Si es detecta a temps —quan encara es tracta d’un malentès o una tensió incipient—, podem intervenir abans que la situació derivi en actituds d’enfrontament o ruptura del grup.

Publicat a

Qüestió d’actitud (Part 1)

Públic

L’actitud del docent és un element clau que transcendeix els continguts i les metodologies emprades dins l’aula. Sovint es parla de la necessitat de dominar la matèria o de conèixer estratègies didàctiques innovadores, però la manera com el professor o professora es posiciona davant l’alumnat, la seva predisposició, energia i manera de relacionar-se amb l’entorn educatiu és, sens dubte, un factor determinant en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Una actitud oberta, empàtica i positiva crea un clima de confiança i seguretat, essencial perquè l’alumnat pugui desenvolupar-se no només acadèmicament, sinó també personalment. El docent que es mostra accessible, que escolta activament i que transmet entusiasme per la seva tasca, es converteix en un model per als alumnes, influenciant la seva motivació i la seva manera d’afrontar els reptes.

Al mateix temps, l’actitud del docent és crucial per gestionar la diversitat i les possibles dificultats que poden aparèixer dins l’aula. Una actitud flexible i reflexiva permet adaptar-se a situacions canviants, acceptar l’error com a part del procés i buscar solucions creatives. També contribueix a mantenir una mirada crítica sobre la pròpia pràctica, fomentant una millora contínua i un compromís amb la pròpia formació.

Durant la meva observació en les pràctiques, he pogut constatar que les habilitats tècniques o la preparació acadèmica no són suficients si no van acompanyades d’una actitud coherent amb els valors educatius que volem transmetre. La paciència, la coherència, la disponibilitat i la passió pel que s’ensenya són qualitats que deixen una empremta duradora en l’alumnat.

Per aquest motiu, considero que, com a futura docent, l’actitud ha de ser una dimensió que cal treballar de manera conscient i constant. No només es tracta d’ensenyar coneixements, sinó d’acompanyar, inspirar i generar un ambient propici perquè l’aprenentatge sigui significatiu i transformador.

 

Publicat a

Un pensament per la Belen d’una companya de batalla

Públic

​El 9 de març de 2025, Belén Cortés, una educadora social de 35 anys, va ser assassinada en un pis tutelat de Badajoz per tres menors a càrrec seu. Aquest tràgic succés ha generat una onada de reaccions i protestes arreu d’Espanya.​

La tragèdia que va costar la vida d’aquesta educadora social  representa un cas extrem de vulnerabilitat en l’àmbit laboral. Aquest assassinat posa en evidència les condicions de risc en què treballen els professionals que operen en contextos de protecció de menors, on els incidents de violència poden ser més freqüents, però, lamentablement, sovint no es prenen les mesures adequades per protegir-los.

L’educadora social, com molts altres professionals en aquest sector, es dedicava a gestionar situacions delicades amb menors en situació de risc, un treball fonamental per garantir la seva protecció i el seu benestar. Però aquesta tasca de cura i educació no hauria de posar en perill la seguretat dels treballadors. Els centres de protecció de menors, per la naturalesa de la seva feina, estan exposats a situacions de tensió i conflicte. Els menors que arriben a aquests centres sovint tenen històries de violència o abusos, i la seva conducta pot ser imprevisible, amb alts nivells d’agressivitat, que poden derivar en situacions perilloses per als professionals.

Aquest homicidi és un recordatori dolorós de la necessitat urgent de revisar les condicions laborals i les mesures de seguretat en aquests centres. La seguretat física i emocional de les educadores socials i altres treballadors socials que operen en centres de protecció hauria de ser una prioritat. Això inclou la formació en maneig de situacions de conflicte, tècniques de desescalada, protocols clars en situacions d’emergència i una supervisió constant per garantir que les professionals estiguin ben protegides en tot moment.

A més de les mesures preventives generals, s’hauria d’explorar el suport psicològic a les treballadores, ja que els treballadors socials sovint estan exposats a un gran desgast emocional. En entorns com aquests, on les condicions de treball poden ser extremadament difícils i arriscades, caldria també proporcionar recursos addicionals, com ara reforçar els equips de seguretat o considerar la presència d’acompanyants de seguretat en situacions d’alt risc.

La pèrdua d’una persona com Belén, que es dedicava al benestar dels altres, és un indicatiu de la precarietat amb què encara es treballa en moltes àrees de la protecció social. Cal un canvi profund en les estructures de seguretat i en la manera en què es reconeix el perill real que comporta treballar en sectors de tant risc.

Aquest horrible succés hauria de ser una crida d’atenció per a les autoritats i organitzacions implicades en la protecció de menors. Els professionals que treballen en aquest àmbit mereixen una protecció adequada, tant física com emocional. No només s’han de millorar les condicions laborals en termes de seguretat, sinó que també cal un canvi en la manera en què es percep el treball social i de protecció, per garantir que aquests professionals puguin exercir les seves funcions de manera segura, protegint no només als menors a qui serveixen, sinó també a ells mateixos.

Publicat a

La importància d’integrar la cultura preventiva en el sistema educatiu: una mirada comparativa a nivell europeu (RA1, RA2, RA4)

Públic

És clau introduir la formació en prevenció de riscos laborals des de les primeres etapes educatives. A les escoles, s’haurien d’incorporar continguts bàsics sobre seguretat, hàbits saludables i primers auxilis, adaptats a les diferents edats. No es tracta només d’informar puntualment, sinó d’integrar la seguretat com un valor transversal dins el currículum, de la mateixa manera que es fa amb l’educació en valors o la sostenibilitat.

En els cicles formatius i graus universitaris, especialment aquells orientats a sectors amb alta sinistralitat (com construcció, indústria, sanitat o hostaleria), caldria potenciar assignatures específiques de prevenció. Aquestes matèries haurien d’anar més enllà d’un enfocament merament teòric. Seria fonamental incorporar-hi pràctiques reals, simulacions d’emergències, gestió de riscos in situ i activitats d’anàlisi de casos reals, de manera que l’alumnat pugui interioritzar les bones pràctiques des d’un punt de vista pràctic i contextualitzat.

Aquesta visió no és nova, i alguns països ja fa anys que treballen en aquesta línia amb bons resultats. Per exemple, a països com Suècia i Finlàndia, la cultura preventiva comença des de l’educació primària. A Finlàndia, la seguretat i la salut ocupacional són tractades de manera integrada al llarg de tot el sistema educatiu. A més, la participació activa dels estudiants en simulacions de riscos i en la presa de decisions de seguretat contribueix a desenvolupar competències com la responsabilitat i el pensament crític.

A Alemanya, la dualitat entre formació teòrica i pràctica al sistema de Formació Professional inclou de manera destacada la prevenció de riscos laborals. Les empreses, en col·laboració amb les escoles professionals (Berufsschulen), tenen l’obligació d’oferir una formació pràctica rigorosa en matèria de seguretat, supervisada per professionals formats específicament en PRL. Això facilita que els estudiants adquireixin hàbits segurs abans d’incorporar-se definitivament al mercat laboral.

Per tant, si Espanya vol avançar cap a una veritable cultura preventiva, hauria de prendre exemple d’aquests models. Incorporar la prevenció de riscos des de la base educativa i mantenir-la al llarg de la trajectòria formativa suposa crear generacions de treballadors conscients, formats i sensibilitzats. D’aquesta manera, la cultura preventiva esdevindria transversal, naturalitzada des de la formació inicial fins al desenvolupament professional. Només així podrem garantir que, quan els joves accedeixin al món laboral, ja estiguin preparats per prioritzar la seva seguretat i la dels altres, contribuint a reduir les alarmants xifres d’accidents laborals que encara patim.

Consulta: NTP 32: Convenios de la OIT referentes a prevención: Nº 50. Los jóvenes y la prevención de riesgos laborales NTP 32

Bibliografia:

El Punt Avui. (2024, 13 de març). Els accidents laborals mortals han crescut un 50% la última dècada. Recuperat de https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2409564-els-accidents-laborals-mortals-han-crescut-un-50-la-ultima-decada.html

Público. (2024, 28 de febrer). El descens de la mortalitat a la feina s’estanca la darrera dècada malgrat les polítiques de seguretat laboral. Recuperat de https://www.publico.es/public/descens-mortalitat-feina-s-estanca-darrera-decada-malgrat-les-politiques-seguretat-laboral.html

UGT. (2024). Informe sobre la sinistralitat laboral 2013-2023.

 

Publicat a

Hi ha prou conscienciació en relació als riscos laborals? Una mirada crítica (RA1, RA2, RA3, RA4, RA17)

Públic

Com a tècnica superior en prevenció de riscos laborals en un servei de prevenció aliè (SPA), he observat de prop la realitat de la sinistralitat laboral al nostre país. Malgrat els esforços en matèria de seguretat laboral, les dades mostren una tendència preocupant.

Segons un informe presentat per UGT, la sinistralitat laboral ha augmentat un 32,5% durant l’última dècada, i els accidents mortals han incrementat quasi un 50%. Des del 2013, han perdut la vida a la feina 985 persones, la qual cosa evidencia que les polítiques de seguretat laboral no han aconseguit reduir significativament aquestes xifres (El Punt Avui, 2024).

A Catalunya, durant el primer semestre de 2024, 45 treballadors van perdre la vida al lloc de treball, 13 d’ells en trajectes d’anada o tornada. Aquesta estabilitat en les xifres de mortalitat laboral durant l’última dècada posa de manifest que, malgrat les polítiques de seguretat implementades, el descens de la mortalitat a la feina s’ha estancat (Público, 2024).

Aquestes dades reflecteixen que, tot i els avenços normatius i la formació específica, encara no hi ha una conscienciació suficient ni profunda, ni per part de les empreses ni, en molts casos, dels treballadors. Moltes empreses aborden la prevenció de riscos laborals com una mera formalitat administrativa, sense incorporar una cultura preventiva real ni prioritzar el benestar dels empleats més enllà del que és estrictament obligatori. D’altra banda, molts treballadors consideren la formació en riscos laborals com un tràmit avorrit i poc útil, sense arribar a interioritzar la importància de protegir-se a si mateixos i als companys.

Per revertir aquesta situació, és imprescindible fomentar una cultura preventiva basada en la participació real dels treballadors, la formació pràctica i contínua, i un lideratge empresarial compromès amb la salut laboral. Només així es podrà parlar d’una conscienciació efectiva i no d’un simple compliment formal.

En la meva pròxima entrada reflexino sobre la importancia de la formació en prevenció i seguretat.

Carregant...

Activitat associada:

https://drive.google.com/file/d/1k5fNqeaepCtZzToxBjBv17ts-VBlvtNx/view?usp=sharing

 

Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.