
És clau introduir la formació en prevenció de riscos laborals des de les primeres etapes educatives. A les escoles, s’haurien d’incorporar continguts bàsics sobre seguretat, hàbits saludables i primers auxilis, adaptats a les diferents edats. No es tracta només d’informar puntualment, sinó d’integrar la seguretat com un valor transversal dins el currículum, de la mateixa manera que es fa amb l’educació en valors o la sostenibilitat.
En els cicles formatius i graus universitaris, especialment aquells orientats a sectors amb alta sinistralitat (com construcció, indústria, sanitat o hostaleria), caldria potenciar assignatures específiques de prevenció. Aquestes matèries haurien d’anar més enllà d’un enfocament merament teòric. Seria fonamental incorporar-hi pràctiques reals, simulacions d’emergències, gestió de riscos in situ i activitats d’anàlisi de casos reals, de manera que l’alumnat pugui interioritzar les bones pràctiques des d’un punt de vista pràctic i contextualitzat.
Aquesta visió no és nova, i alguns països ja fa anys que treballen en aquesta línia amb bons resultats. Per exemple, a països com Suècia i Finlàndia, la cultura preventiva comença des de l’educació primària. A Finlàndia, la seguretat i la salut ocupacional són tractades de manera integrada al llarg de tot el sistema educatiu. A més, la participació activa dels estudiants en simulacions de riscos i en la presa de decisions de seguretat contribueix a desenvolupar competències com la responsabilitat i el pensament crític.
A Alemanya, la dualitat entre formació teòrica i pràctica al sistema de Formació Professional inclou de manera destacada la prevenció de riscos laborals. Les empreses, en col·laboració amb les escoles professionals (Berufsschulen), tenen l’obligació d’oferir una formació pràctica rigorosa en matèria de seguretat, supervisada per professionals formats específicament en PRL. Això facilita que els estudiants adquireixin hàbits segurs abans d’incorporar-se definitivament al mercat laboral.
Per tant, si Espanya vol avançar cap a una veritable cultura preventiva, hauria de prendre exemple d’aquests models. Incorporar la prevenció de riscos des de la base educativa i mantenir-la al llarg de la trajectòria formativa suposa crear generacions de treballadors conscients, formats i sensibilitzats. D’aquesta manera, la cultura preventiva esdevindria transversal, naturalitzada des de la formació inicial fins al desenvolupament professional. Només així podrem garantir que, quan els joves accedeixin al món laboral, ja estiguin preparats per prioritzar la seva seguretat i la dels altres, contribuint a reduir les alarmants xifres d’accidents laborals que encara patim.
Consulta: NTP 32: Convenios de la OIT referentes a prevención: Nº 50. Los jóvenes y la prevención de riesgos laborales NTP 32
Bibliografia:
El Punt Avui. (2024, 13 de març). Els accidents laborals mortals han crescut un 50% la última dècada. Recuperat de https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2409564-els-accidents-laborals-mortals-han-crescut-un-50-la-ultima-decada.html
Público. (2024, 28 de febrer). El descens de la mortalitat a la feina s’estanca la darrera dècada malgrat les polítiques de seguretat laboral. Recuperat de https://www.publico.es/public/descens-mortalitat-feina-s-estanca-darrera-decada-malgrat-les-politiques-seguretat-laboral.html
UGT. (2024). Informe sobre la sinistralitat laboral 2013-2023.