Etiqueta: PRL

“Els nostres braços, esquena i cames són com les nostres eines principals. Si es fan malbé, no podrem continuar cuidant els altres. Ens cuidem per cuidar millor.”

Prevenció de trastorns musculoesquelètics (TME) per a l’alumnat d’APD

Objectiu general:

Promoure la consciència corporal i el coneixement de bones pràctiques ergonòmiques per prevenir lesions musculoesquelètiques en tasques habituals del sector d’Atenció a Persones en Situació de Dependència.

Objectius específics:

• Identificar les causes i conseqüències dels trastorns musculoesquelètics més freqüents al sector sociosanitari.
• Posar en pràctica moviments i postures segures en contextos reals simulats.
• Reflexionar sobre hàbits físics i actitudinals que poden reduir els riscos laborals.
• Desenvolupar un compromís personal de millora postural i cura corporal.

Dues sessions de 60 minuts

Material necessari:

• Llits o lliteres (o tauletes de massatge), cadires de rodes, caminadors, grua de trasllat (si disponible)
• Maniquins o coixins grans
• Caixes plenes (amb roba, llibres, etc.), peses lleugeres o garrafes d’aigua
• Fitxes de repte i d’autoavaluació
• Projector o pantalla per mostrar vídeos
• Música i cronòmetre (opcional)

Desenvolupament de l’activitat:

1. Introducció i contextualització (30 min)

• Breu exposició sobre els TME: conceptes bàsics, dades del sector APD, zones del cos més afectades.
• Reflexió guiada: “Com em moc quan treballo? Què noto al final del dia?”

2. Compartim experiències (30 min)

• Diàleg o dinàmica en grup: experiències personals relacionades amb dolors físics, postures incorrectes o bones pràctiques vistes durant les pràctiques (suport Check list Activitat Part I).
• Es poden utilitzar imatges o vídeos curts per iniciar la conversa.

3. Gimcana ergonòmica (45 min)

Es divideix la classe en petits grups. Cada grup fa una rotació per estacions que simulen tasques reals del sector:

A cada estació, l’alumnat completa una fitxa d’autoavaluació breu amb:

• Quines bones pràctiques he aplicat?
• Com m’he sentit físicament?
• Què podria millorar?

4. Debat i compromís final (30 min)

• Es comparteixen les sensacions i aprenentatges.
• Cada alumne redacta un compromís personal de millora postural.
• Opcional: crear un mural col·laboratiu amb els compromisos del grup.

Material complementari proposat:

Infografia amb:

• • Zones del cos més afectades per TME
  • Bones pràctiques posturals
  • Exercicis d’estiraments útils abans i després de la jornada laboral
  • Pautes d’autocura emocional

Avaluació de l’activitat:

• Participació activa a les estacions.
• Qualitat de les reflexions a les fitxes d’autoavaluació.
• Pertinència i realisme del compromís personal.

Tot i els avenços en la formació i prevenció dels riscos laborals en l’àmbit de l’atenció a persones en situació de dependència, persisteix una visió massa fragmentada i descompensada del concepte de salut laboral. Tradicionalment, la prevenció dels trastorns musculoesquelètics s’ha abordat des d’una perspectiva mecanicista, centrada en les tècniques de mobilització, l’ús de grues o la higiene postural. Tanmateix, aquest enfocament obvia l’impacte dels riscos psicosocials en l’aparició i agreujament d’aquestes lesions.

Els factors psicosocials com l’estrès crònic, la sobrecàrrega emocional, el ritme de treball intens, la manca de control sobre la tasca i el suport insuficient per part de l’equip o la institució són elements clau que modulen directament la percepció del dolor, la fatiga i, conseqüentment, la manera com el cos es mou i es defensa.

Un professional exposat a nivells elevats d’estrès, amb un alt compromís emocional i baixa autonomia, tendirà a adoptar postures forçades o repetitives sense consciència corporal, no perquè no conegui la tècnica correcta, sinó perquè el seu estat mental i emocional el porta a actuar de forma automàtica o precipitada. En aquest sentit, l’ergonomia no és només una qüestió física, sinó també emocional i mental.

No incorporar aquests elements psicosocials dins les accions formatives o preventives suposa un buit important en la protecció de la salut integral dels i les professionals d’APD. A més, es corre el risc de culpabilitzar el treballador per “fer-ho malament”, sense entendre els condicionants organitzacionals i emocionals que hi ha darrere de les seves accions.

Cal una proposta d’enfocament més integral:

• Ergonomia emocional: introduir el concepte d’“ergonomia emocional” o “ergonomia psicosocial” com a eina per entendre que la manera com ens sentim afecta directament com ens movem i treballem.

• Treball corporal amb consciència emocional: combinar tallers de mobilitat segura amb tècniques de relaxació, respiració, gestió de l’estrès i consciència corporal (mindfulness en moviment).

• Espais de suport emocional: promoure espais de cura emocional dins dels equips, com ara supervisió de casos, grups de suport o formacions sobre gestió del malestar emocional, per reduir el risc de somatització (dolors físics causats per estrès sostingut).

Activitat 1: Observació reflexiva sobre la cura del cos i la salut emocional a la feina

Objectiu de l’activitat:
Aquesta activitat té com a finalitat ajudar-te a prendre consciència de la importància de cuidar el cos i la salut emocional en la professió d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. A través de l’observació del dia a dia dels i les professionals al teu centre de pràctiques, reflexionaràs sobre què fan per prevenir lesions (especialment trastorns musculoesquelètics) i com gestionen l’estrès o les emocions en una feina exigent des del punt de vista físic i emocional.

Desenvolupament de l’activitat:

Temps recomanat:
Durant una jornada de pràctiques o en diferents moments al llarg d’una setmana.

Què has de fer:

• • Omple el full d’observació personal mentre observes el comportament dels professionals del teu centre de pràctiques.
  • Fixa’t tant en els aspectes físics (moviments, postures, ús d’eines o ajudes tècniques) com en els aspectes emocionals (estrès, suport entre companys/es, ambient laboral).
  • Marca les caselles corresponents, escriu comentaris si vols, i reflexiona sobre allò que t’ha cridat l’atenció.
  • Pensa com aquesta observació pot ajudar-te a millorar la teva pròpia pràctica professional.

Material necessari:

• • • Full d’observació (imprès o en digital)
    • Bolígrafs o dispositiu electrònic per escriure

Competències que es treballen:

• • Identificació i aplicació de mesures ergonòmiques per prevenir lesions
  • Presa de consciència de l’impacte emocional de la feina d’atenció a persones
  • Observació crítica i reflexió sobre el propi aprenentatge
  • Capacitat d’autoavaluació i proposta de millora

Per què és important aquesta activitat?

En el treball d’atenció a persones, cuidar-se una mateixa és essencial per poder oferir una atenció de qualitat. Els trastorns musculoesquelètics i els riscos psicosocials són problemes reals que afecten moltes professionals del sector. Aprendre a prevenir-los des del principi t’ajudarà a ser una professional més saludable i més eficient.

Plantilla Check List observació per alumnat:

https://drive.google.com/file/d/1zFr4fpOkIXQFuUdMI4wpm8Vqpag5AXSc/view?usp=drive_link