Etiqueta: RECURSOS TICS

Publicat a

Visió dinàmica de la FOL a través del coneixement de la seva història i dels diferents desenvolupaments i perspectives que s’han produït (RA2, RA18)

Públic

Quan vaig cursar Formació i Orientació Laboral l’any 1999 dins el Cicle Superior d’Animació Sociocultural, FOL es centrava principalment en el coneixement dels drets laborals bàsics, la contractació i la prevenció de riscos laborals, amb un enfocament força tradicional i transmissiu.
Des d’aleshores, el món laboral i educatiu ha experimentat transformacions profundes que ens obliguen a reinterpretar aquesta matèria com un instrument per formar ciutadans crítics, flexibles i compromesos.

Actualment, l’ensenyament de FOL ha d’incorporar una mirada vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb el treball decent i creixement econòmic (ODS 8), igualtat de gènere (ODS 5), educació de qualitat (ODS 4) i reducció de les desigualtats (ODS 10) (Nacions Unides, 2015). Aquests objectius ens recorden que la formació professional no ha de limitar-se a capacitar tècnicament, sinó que ha de educar per transformar la societat cap a models més sostenibles, justos i inclusius.

La FOL d’avui ha de preparar l’alumnat per:

  • Adquirir competències laborals sòlides en un entorn d’incertesa i canvi constant.
  • Desenvolupar valors d’equitat, inclusió i sostenibilitat.
  • Actuar com a agents actius en la millora de les condicions laborals i socials.

Per assolir aquests reptes, resulta indispensable apostar per metodologies actives que situïn l’alumne al centre del seu aprenentatge. Estratègies com el project-based learning (PBL), l’aprenentatge cooperatiu, la gamificació, les simulacions de processos laborals i l’ús d’estudis de cas són essencials per promoure l’autonomia, la reflexió crítica i la capacitat de resoldre problemes reals (López Pastor, 2021).

Les metodologies actives permeten també treballar transversalment les soft skills —com la comunicació, el treball en equip, la resiliència o el pensament crític—, competències cada cop més valorades en el mercat laboral i estretament connectades amb els ODS (European Commission, 2020).

Així doncs, la meva tasca com a futura docent compromesa és transmetre una visió dinàmica i crítica de la FOL, adaptada als reptes globals, que integri:

  • L’actualització constant en continguts laborals i normatius.
  • La formació ètica i moral de futurs professionals.
  • El treball interdisciplinari i la formació contínua.
  • La interiorització dels valors de sostenibilitat i justícia social.

Tal com assenyala el CEDEFOP (2020), només a través d’una formació integral i transformadora podrem garantir que els joves no només s’insereixin al mercat laboral, sinó que esdevinguin ciutadans actius en la construcció d’un futur millor.

Bibliografia (Evidència)

BOE. (2012). Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2012/02/10/3

BOE. (2015). Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdlg/2015/10/23/2

BOE. (2020). Real Decreto-ley 28/2020, de 22 de septiembre, de trabajo a distancia. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2020/09/22/28

BOE. (2021). Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2021/12/28/32

CEDEFOP. (2020). Empowering young people through career guidance: Good practices and policy recommendations. European Centre for the Development of Vocational Training. https://www.cedefop.europa.eu/

Departament d’Educació. (2023). Currículum dels cicles formatius de grau mitjà i superior de formació professional a Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat

European Commission. (2020). European Skills Agenda for sustainable competitiveness, social fairness and resilience. https://ec.europa.eu/

Instituto de las Mujeres. (2022). Igualdad en el empleo: Avances y retos pendientes. Ministerio de Igualdad. https://www.inmujeres.gob.es/

López Pastor, V. (2021). Aprendizaje activo y metodologías innovadoras en educación superior. Narcea Ediciones.

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

Publicat a

Importància de les rúbriques en l’avaluació i la gestió del temps de correcció (RA5,RA14)

Públic

Les rúbriques són una eina clau no només per garantir una avaluació clara, justa i significativa, sinó també per optimitzar el temps que els docents dediquen a la correcció. En el context de l’ensenyament és fonamental que els mestres tinguin una eina eficient per mesurar els progressos de l’alumnat, i alhora poder gestionar el seu temps de manera efectiva.

He observat que molts professors dediquen una gran part del seu temps a la correcció, una tasca que sovint és manual, repetitiva i, en alguns casos, poc eficient. Aquest temps dedicat a la correcció podria ser més productiu si es comptés amb eines més estructurades, com les rúbriques, com fan altres docents. Les rúbriques permeten als docents establir criteris d’avaluació concrets i mesurables, el que facilita no només una avaluació més justa, sinó també una correcció més àgil i precisa. En lloc de perdre temps escrivint comentaris generals i repetitius, el docent pot centrar-se en proporcionar una retroalimentació més personalitzada i significativa, dirigida a aquells aspectes concrets que necessiten millora.

En lloc de correcció subjectiva i basada en la interpretació individual de cada tasca, les rúbriques ofereixen un conjunt clar de criteris, la qual cosa redueix la variabilitat i les possibles discrepàncies en la valoració entre docents. A més, quan les rúbriques es comparteixen amb els alumnes prèviament, aquests poden veure de manera més clara què s’espera d’ells i el que necessiten millorar, facilitant així el procés d’autoavaluació i reflexió.

D’altra banda, l’ús d’eines TIC per crear, gestionar i compartir rúbriques pot transformar radicalment la manera en què els professors gestionen la seva tasca de correcció. Plataformes digitals permeten que les rúbriques siguin més interactives i dinàmiques, la qual cosa redueix el temps dedicat a tasques administratives i augmenta el temps que es pot dedicar a la reflexió i a la retroalimentació qualitativa. Les eines com Google Forms + CoRubrics, iDoceo o Additio permeten als docents crear rúbriques personalitzades per a cada tasca, establir puntuacions automàtiques i generar informes detallats del progrés de l’alumnat, tot a partir de les dades recollides en temps real.

Aquesta digitalització no només accelera el procés de correcció, sinó que també incrementa la transparència. Els alumnes poden accedir a les rúbriques en qualsevol moment i consultar els criteris d’avaluació i el seu progrés, el que fomenta un aprenentatge més actiu i autònom. A més, permet als professors seguir l’evolució de l’alumnat de manera més efectiva, amb l’opció d’ajustar les activitats d’aprenentatge segons les necessitats observades.

En conclusió, les rúbriques no només milloren la qualitat de l’avaluació, sinó que també ajuden els docents a gestionar millor el seu temps de correcció.  Així, la utilització de les rúbriques representa una doble oportunitat: per millorar l’aprenentatge dels estudiants i per optimitzar el temps dels docents.

Tutorial CoRubrics

Evidencia: Rúbrica dissenyada per avaluar el contingut i adequació de les respostes a les preguntes efectuades en la presentació EIE 2on 12.24.

Carregant...
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.